En aquesta sessió extraordinària, els regidors de l'alternativa independent per a Súria han argumentat la seva posició favorable a aquest dictamen amb la lectura del següent document:
“Entre el otoño de 1911 y la primavera de 1912,
Emilio empezó los trabajos de profundización de un pozo maestro en el terreno
comprado en torno al Salín, dentro la demarcación de la concesión Roumanie.
Localizó el macizo de sal después de haber profundizado 68 m y traspasado el
recubrimiento de margas con yesos. Llegado aquí, inició los trabajos para abrir
una galería horizontal de reconocimiento con una longitud de 30 m. En el
trascurso de estas labores, y una vez superados los 3,5 m de grueso de las
margas, se localizaron varias capas de sal de color rosado con anhidrita y unos
gruesos que podían ir desde 1 m hasta los 8. Finalmente, se encontraran las
primeras manifestaciones de sales potásicas, que analizadas por la farmacia
Bofill de Barcelona, confirmaron la presencia de la potasa en Salín de Súria.
La potasa se había “descubierto” oficialmente.”
Així,
d’una manera tan aparentment simple, tenia lloc un dels fets més significatius
per a la Súria del segle XX i sembla que, també, per a la Súria del segle XXI.
René Macary i Emili Viader havien descobert un jaciment de sals potàssiques que
transformà la fesomia física, humana i social de Súria i que va significar, al
llarg del segle passat, el factor més important d’augment demogràfic per a la nostra
vila.
El
descobriment i posterior explotació d’aquest jaciment ha canviat el paisatge
físic i humà de Súria: amb els castellets típics de cada pou, amb el runam
salí, amb l’arribada del ferrocarril, amb el creixement urbanístic de la vila
per tal de donar cabuda a una munió de gent vinguda des d’altres localitats
catalanes i des de diverses regions de l’Estat espanyol. Potser com anècdota,
però ens hem parat a pensar que hagués estat de nosaltres sense aquest descobriment
? Una resposta, a tall d’exemple, els
dos regidors de l’alternativa independent per a Súria segurament no estaríem
aquí perquè les nostres famílies són a Súria gràcies a l’activitat minera.
A més
d’aquests canvis físics i humans, també el descobriment de la potassa ha
generat i genera riquesa i prosperitat econòmica per a molts suriencs i
surienques que, directa o indirectament, depenen de l’explotació minera. Però,
a més a més, aquest descobriment ens va permetre posicionar-nos en un món que
començava a ser global i al que aportàvem la potassa, un dels nutrients essencials
per al creixement vegetal i que és indispensable en l’agricultura moderna d’alt
rendiment.
Tenint
en compte la transcendència del descobriment, sembla difícil entendre per què
s’ha tardat tant en reconèixer la importància del mateix. La celebració d’un
centenari, però, és un bon moment per
fer els reconeixements que calguin i, aquest, el que estem celebrant aquí, és
un dels que calia fer, per això l’alternativa independent per a Súria votarà a
favor del nomenament com a Fills Adoptius de Súria a René Macary i Emili
Viader. És una bona ocasió perquè aquests noms agafin relleu i comencin a
instal·lar-se en la memòria col·lectiva dels suriencs i les surienques. Pensem
que fer-los fills adoptius de Súria és un deure que la nostra població té amb
ells i posar el seu nom al parc actualment conegut com ‘El Casino’ és un bon
homenatge i una bona forma perquè formin part del dia a dia de la nostra vila.
__________________________________________________________________________________
El paràgraf inicial correspon a: A. Galera Pedrosa (2005) La
búsqueda y explotación de la potasa en Cataluña. El parque cultural de la
montaña de sal (Cardona, Bages) y la reinterpretación de su historia.
