Informació o desinformació ?

No volem pensar en segones intencions, però creiem que, abans de publicar certes informacions, caldria que el periodista corresponent tingués ben clar allò que vol publicar. Per què diem tot això ? Us ho expliquem tot seguit.

El Setmanari publicat el 23 de desembre recull un resum del ple extraordinari que va tenir lloc el passat dia 17 on es discutia l’adhesió de l’Ajuntament a un conveni presentat per Corriola SL.

El corresponsal del Setmanari posa en boca del portaveu de l’aiS la següent afirmació: “l’Ajuntament no és una empresa per guanyar diners, tampoc és una ONG per regalar un milió i escaig d’euros, diners que són de tots els ciutadans suriencs”.

Volem que quedi molt clar que hi ha hagut una greu errada en la transcripció de la intervenció de l’aiS en aquest ple, tal i com podeu comprovar llegint el següent fragment de l’acta corresponent:

El Sr. Miquel Caelles, en nom del grup municipal aiS diu que gairebé no han pogut parlar al sí del grup per manca de temps i poca informació i per tant s’abstindrà. Diu que l’Ajuntament no és una empresa privada, però tampoc és una ONG i si s’han de perdre 30.000 € aquest són de tots els ciutadans. Aquesta situació s’hauria d’analitzar amb més calma i mirar d’exigir contrapartides ja que s’està renunciant a diners i a interessos i sorprèn que el Pla de viabilitat plantegi com a data de lliurament el 2011 quan segons totes les previsions la caiguda del sector immobiliari durarà fins al 2012...

Queda ben clara quina va ser la postura de l’aiS i quin va ser el contingut de la intervenció del seu portaveu. Per tant, exigim una rectificació per part de la Direcció del Setmanari i demanem que, en temes tan sensibles com aquest, la informació que es transmeti sigui el màxim de curosa i el més contrastada possible.

Fondo para el Empleo y la Sostenibilidad

El passat mes d’octubre el govern de l’Estat espanyol aprovà el Fondo Estatal para el Empleo y la Sostenibilidad Local 2010. Aquest nou fons, que complementa el Fons Estatal d’Inversió Local, forma part de l’anomenat Plan E i la seva finalitat és doble: per una banda, continuar amb mesures d’estímul per a l’economia i la creació de llocs de treball i, per altra banda, prendre un seguit d’iniciatives per encaminar el model econòmic actual cap a la sostenibilitat. El Fons està dotat amb 5000 milions d’euros que es distribueixen als municipis de manera proporcional a les seves dades de població i que es destinaran, principalment, a projectes sostenibles que s’executin a partir del proper 1 de gener de 2010.

Una altra novetat d’aquest Fons és que el 80 % de l’import atorgat es pot dedicar a inversions (contractes d’obres i instal·lacions; redacció de projectes; direcció d’obra, i equipaments) mentre que el 20 % restant pot ser destinat a despesa social (educació; serveis a persones en situació de dependència, prestacions de serveis socials).

Al municipi de Súria li corresponen un total de 697.725 €, que poden repartir-se en una inversió mínima de 557.900 € i en un límit per a despesa social de 139.825 €. La data màxima per a la presentació de projectes és el proper 26 de gener.

L’equip de govern municipal va informar als portaveus de tots els grups municipals de quins són els seus projectes i ens va demanar que els féssim arribar els nostres. L’alternativa independent per a Súria proposa les següents actuacions:

· Continuació i finalització de la remodelació de la plaça Sant Joan: actuació sobre la mateixa font (impermeabilització del soterrani; sistema de filtratge de l’aigua; enderrocament de la pèrgola); canvi del paviment del centre de la plaça; soterrament dels contenidors i conversió de la part de darrera de la font en un passeig.

· Soterrament del màxim nombre possible d’àrees de contenidors (plaça Sant Joan, pavelló, carrer Francesc Coll, carretera de Castelladral – encreuament avinguda Santa Bàrbara...).

· Millora i ampliació del passeig de Fusteret: caldria instal·lar una tanca de seguretat per als vianants que l’utilitzen i s’haurien de plantar-hi arbres per facilitar zones d’ombra i millorar l’entrada a Súria. També caldria enllaçar aquest passeig amb l’entrada del Polígon de la Pobla; amb l’enllumenat corresponent, arbres i mobiliari urbà.

· Condicionament del passeig del riu que va de la plaça Sant Joan fins a Reguant, amb la instal·lació de faroles solars; arranjament de la barana que hi ha sobre el canal. També es podria condicionar el tram de passeig del riu que va del pont a la palanca de Salipota amb aquestes faroles solars.

· Instal·lació de plaques solars als edificis municipals.

· Equipament de diverses zones wifi a la població.

És evident que no hi haurà prou pressupost per a totes les propostes presentades pels diversos grups municipals, caldrà, doncs, parlar-ne i establir les prioritats amb el màxim consens possible.

Incompatibilitats

Els tres grups que formem l’oposició en aquest consistori municipal vam decidir, davant la nul·la resposta per part de l’equip de govern, notificar a l’Agència Catalana de Residus respecte a uns abocaments de residus que s’efectuaven en una finca propietat del senyor Joan González, membre de l’equip de govern i regidor de Via Pública. Aquesta notificació (encara no resolta per part de l’Agència) va provocar que es “descobrís” que dos funcionaris municipals estaven exercint una activitat privada que, segons la Llei 53/1984 de 26 de desembre d'incompatibilitats del personal al servei de les administracions públiques, era del tot incompatible amb la seva tasca com a policies locals.

L’alternativa independent per a Súria considera que, els tres grups, hem fet la feina que calia perquè no hi ha cap persona o col·lectiu que estigui per sobre la llei i hem posat damunt la taula una situació fora de la legalitat que s’ha mantingut prop de vint anys. Hi ha qui argumenta que ho hem fet pensant en clau electoral (tot i que encara resta un any i mig per a les properes municipals); res més lluny de la realitat. L’alternativa independent per a Súria, des que va començar el seu projecte polític, ha defensat la transparència, la coherència i el sentit comú. Probablement, qui ens acusa d’electoralisme és perquè està acostumat a utilitzar aquest tipus de tàctiques (no cal que recordem senyor González que la passada legislatura vostè era a l’oposició i que, per poder formar part de l’equip de govern, va canviar tot el seu discurs i tota la seva estratègia en temes com el CAP, per exemple).

Res d’electoralisme, doncs, un fet més simple: vetllar pel compliment de la legislació vigent.

Ara ha arribat l’hora de resoldre aquesta situació que s’inicia l’any 1991 i que, per desconeixement o per deixadesa, les diferents corporacions municipals que s’han succeït al llarg d’aquests anys no han resolt mai. L’alternativa independent per a Súria està d’acord amb la solució adoptada per l’equip de govern obligant a escollir a aquestes persones una de les dues feines que desenvolupava perquè, tot i que la legislació ens empara i és evident que s’ha incomplert, valorem la seva tasca com a policies municipals i, a més, creiem que no tenim cap mena d’autoritat moral per sancionar aquests funcionaris; tenint en compte que al llarg de quatre legislatures cap membre de les diverses corporacions municipals (estigués al govern o a l’oposició) ha estat capaç d’afrontar aquesta problemàtica. És a dir, no té cap autoritat moral per sancionar aquell que ha permès que es perllongués aquesta situació irregular.

Així doncs, hem arribat a un punt d’inflexió que ha de servir per deixar ben clar, i garantir, que l’Ajuntament adverteix que no tolerarà una situació semblant i que, en cas de produir-se, actuarà amb el màxim rigor que la llei permeti.

'Danys col·laterals del 'cas Gürtel'' (www.elperiodico.cat)

(Un article d'Antoni Segura, catedràtic d'Història Contemporània de la Universitat de Barcelona)

La corrupció genera un vot captiu i, el que és més greu, falta de credibilitat en el sistema

La corrupció i el finançament il·legal dels partits polítics no són patrimoni de la dreta. Una altra qüestió és si l’electorat d’esquerres és més sensible als casos de corrupció. Aquesta afirmació vindria avalada pel cicle electoral 1993-2000, que inclou l’última victòria de Felipe González i les dues victòries –la segona per majoria absoluta– de José María Aznar. Entre aquests anys, el cens electoral va passar de 31 milions a gairebé 34 milions d’electors, un increment del 9%. El 1993, amb una abstenció del 23,6%, el PSOE obtenia poc més de 9.100.000 vots, el 38,8% del total, per 8.200.000 i el 34,8% del PP. El 1996, amb una abstenció més baixa, del 22,6%, el PP treia 9.700.000 vots i el 38,8%, mentre el PSOE es quedava en 9.400.000 i el 37,6%. El PSOE, minat pels casos de corrupció i del GAL, havia perdut la confiança d’una part de l’electorat (en percentatge, però no encara en vots). L’any 2000, la manca de lideratge i els serrells de la corrupció i del GAL deixaven el PSOE per sota dels 8 milions de vots i el 34,2% del total i el PP obtenia la majoria absoluta amb més de 10 milions de vots i el 44,5% del total. La clau fou l’abstenció, el 31,3%, més de 8 punts superior a la de 1996. Aquesta elevada abstenció es correspon amb la gran pèrdua de vots de l’esquerra, desencisada per la corrupció del PSOE. Les circumstàncies de les eleccions del 2004 no permeten fer les mateixes consideracions quan el PP va perdre el poder.

En l’àmbit local o provincial, quan la corrupció ha anat de la mà del totxo, la relació entre corrupció i disminució de la participació electoral no està gens clara, ja que aquesta funciona com una gran piràmide. Al vèrtex hi trobem els grans beneficiats per la corrupció (alcaldes, regidors, diputats provincials, empreses constructores, etcètera.), i a la base, una munió de petits productors i treballadors de la construcció a qui la corrupció garantia la feina abans de l’ensorrada del sector de l’habitatge. La corrupció teixeix una gran xarxa de la qual tothom sembla beneficiar-se, tot i no ser-ne conscients en la majoria dels casos. Es genera així un sistema de clientelisme que condueix al vot captiu que desvirtua el funcionament del sistema democràtic. Aquest és el primer dany col·lateral de la corrupció.

En el cas de la xarxa Gürtel, a mesura que es coneixen noves dades del sumari, la corrupció sembla que s’ha estès com una taca d’oli per municipis i comunitats governades pel PP i per les mateixes estructures del partit des dels darrers anys del Govern d’Aznar. I, certament, els principals dirigents de la trama sembla que no s’han estat de res per obtenir beneficis il·lícits: des d’especulacions immobiliàries fins a la visita del Papa a València. Les darreres enquestes semblen indicar que el cas pot acabar afectant les expectatives electorals del PP, com a conseqüència d’un retraïment del seu electorat desencisat per la contradicció entre els valors morals que defensa el seu partit i la gestió corrupta que han practicat alguns dels seus càrrecs electes i dels seus dirigents. És possible que, de manera insensata, alguns dels seus adversaris polítics contemplin amb bons ulls i amb una íntima satisfacció aquesta possible davallada electoral del PP per la via de l’abstenció. Lamentablement, això és un error, perquè el segon dany col·lateral i més important de la corrupció és la destrucció de la credibilitat en el sistema democràtic. La corrupció, que en determinats moments ha afectat tant el PP com el PSOE, condueix a estendre la sensació que «tots els polítics són iguals», la qual cosa, d’una banda, és profundament injusta, i, de l’altra, contribueix a desprestigiar el sistema democràtic, afeblint-lo i obrint el pas als professionals de la demagògia.

Els valors democràtics es basen en la participació dels ciutadans i en la seva capacitat de decidir i, per tant, l’abstenció és la principal de les malalties que pot patir. Especialment en moments de crisi econòmica, la corrupció té un efecte nociu i altament destructiu. És per això que cal exigir a tots els partits, i molt especialment al PP, una profunda regeneració que escombri, d’una vegada per totes, l’ombra sinistra de la corrupció. Ens hi juguem el futur i, per tant, no estaria malament encarar seriosament com hauria de ser el sistema de finançament dels partits i adoptar les mesures legislatives corresponents. Es guanyaria en transparència i, encara que potser no s’acabaria del tot amb la corrupció, se’n reduiria el camp d’actuació. A Catalunya tampoc estem exempts de la malaltia de la corrupció o de pràctiques que, encara que siguin legals, són rebutjables des de l’ètica política. Seria un greu error pensar que no ens afecta o creure que només és un problema del PP. Si, com fins ara, els responsables polítics es limiten a seguir la pràctica de l’estruç, podria succeir que el dia que treguin el cap sigui massa tard per a tots.

Una qüestió semàntica

Deixeu-nos tibar d’algun tòpic: inici del nou curs polític per descobrir que tot segueix igual i que l'actitud de l’equip de govern segueix sent la mateixa de sempre, és a dir, poques ganes d’explicar i poques explicacions.

Un exemple: l’alternativa independent per a Súria va preguntar al regidor de medi ambient per una activitat desestimada per l’equip de govern. La resposta del regidor és, per qualificar-la d’alguna manera amable, surrealista: afirma que ens hem equivocat la pregunta i que en lloc de “desestimar” s’hauria de parlar de “desistir”. Fer segons quines afirmacions, per voler demostrar vés a saber què, té un risc; ara, doncs, li tocarà assumir-lo.

L’aiS va redactar la pregunta a partir de la informació que l’equip de govern (del que és membre aquest regidor) proporciona als grups polítics municipals; per tant, si algú ha comès alguna errada “semàntica” han estat els seus companys de govern. Potser caldria ser una mica més curosos.

Què volem dir amb tota aquesta explicació ? Doncs, allò que ja fa temps que anem dient, tenim un govern poc acostumat al diàleg i amb poca (o cap) voluntat d’afavorir-lo. Probablement deuen pensar que el fet de disposar de majoria absoluta, els dóna la raó en tot allò que fan. Que equivocats que estan !!! El fet de sumar més que els altres no us fa infalibles, ni tampoc garanteix que la vostra actuació sigui la més correcta, com ho demostra l’errada en l’ampliació de la llar d’infants, l’acumulació de residus en finques particulars...

Dos darrers aspectes a comentar: en primer lloc, dir-vos que, de moment, ràdio Súria no transmetrà més plens municipals perquè no hi ha cap persona que se’n faci càrrec. Per tant, si la informació que rep la població ja és prou escassa, ara no en rebrà cap. Caldrà que assistiu als plens, és l’únic lloc on l’equip de govern està obligat a escoltar-vos.

En segon lloc, CiU va presentar un prec perquè es tanqui la circulació del carrer Francesc Coll en hores d’entrada i sortida a l’escola. Molt bé, hi estem totalment d’acord, com demostra que aquest mateix prec ja el va presentar l’aiS en el ple ordinari d’abril i que, igualment, va quedar sense resposta. Segurament, el tarannà erràtic de l’equip de govern els ha portat a pensar que, aquesta vegada, l’aprovarien.

“ Vuelva usted mañana “

A molts dels que llegiu aquest article, el títol no us dirà res. A molts d’altres, però, ens recorda aquell tarannà dels funcionaris d’abans que, més que resoldre problemes, sempre te’ls ajornaven etzibant-te un “vuelva usted mañana” després d’haver-te fet canviar, com a mínim, un parell de vegades de finestreta.

L’alternativa independent per a Súria considera que aquesta expressió, que resumiria la poca voluntat de diàleg, les poques ganes d’afrontar determinades qüestions, és la que millor reflecteix el desenvolupament del passat ple ordinari corresponent al mes de juny. Així, sembla que el tripartit que ens governa s’ha empeltat d’aquest esperit funcionarial, doncs va deixar sense resposta algunes de les qüestions plantejades per l’aiS. La primera, el prec que vam presentar denunciant l’incompliment de l’article 35.3 de la Llei del Patrimoni Cultural català, com ja expliquem àmpliament en l'anterior article d'aquest bloc.

A més, no ens van respondre com resoldria la sol·licitud que han fet el CEIP Mare de Déu de Montserrat i el CEIP Francesc Macià, referent a què l’horari del conserge cobreixi les 6 hores lectives dels alumnes. Tampoc se’ns van respondre les preguntes referents a l’abocament de residus en una finca de la carretera de Castelladral: L’Ajuntament ha fet alguna actuació per resoldre aquesta situació ? Quines actuacions s’han fet ? Podem considerar aquesta activitat com clausurada o legalitzada ? El/s propietari/s de la finca cobraven per aquest dipòsit de residus ? Se sap quina empresa hi trasllada els residus ? D’on s’han extret ? Per què no s’han traslladat a un abocador legalitzat ? S’ha fet alguna actuació contra aquesta empresa ?

La resposta de l’equip de govern: s’ha iniciat un expedient administratiu.

Meravella la capacitat de síntesi que demostren en aquesta resposta, oi ?

No tot, però, és negatiu: el futbol surienc ja podrà gaudir d’un camp de gespa artificial. Tot i que hem estat un dels darrers pobles de la comarca en modernitzar aquestes instal·lacions esportives, no ens podem estar de felicitar (com ho vam fer el dia del Ple) al regidor d’esports i, per extensió, a l’equip de govern per haver tancat definitivament aquest tema.

El "nyap" del Casinet

En el passat ple del mes de maig, l'alternativa independent per a Súria va preguntar a l'equip de govern si la balconada que s'hi ha construït a la seva façana sud està integrada en el conjunt patrimonial del Poble Vell. La regidora de cultura va respondre que "és una balconada respectuosa amb l'entorn, un altre tema és que agradi o no" i que era una obertura contemplada al projecte aprovat.

Òbviament, és una resposta que no ens satisfà perquè redueix la qüestió a una qüestió de gustos i no fa cap referència ni a les Normes Subsidiàries (on es cataloga l'edifici del Casinet i el conjunt del Poble Vell, entre altres) ni a la legislació referent al patrimoni cultural català. Per això, vam decidir de presentar un Prec (el podríem definir com una proposta d'actuació) perquè es resolgués aquesta situació. El tetx (complet) del Prec és el següent:

"Il·lm. Sr ALCALDE DE SÚRIA


PREC

Que formula el senyor Miquel Caelles i Campà Regidor d’aquest Ajuntament i actuant en qualitat de portaveu del Grup Municipal alternativa independent per a Súria (aiS) per a què sigui exposat a la propera sessió plenària ordinària.

Atès que El Casinet està inclòs a les Normes Subsidiàries en una Àrea de protecció del patrimoni arquitectònic (Art. 23) i catalogat com a Bé Cultural d’Interès Local (Art. 31) i que el marc legal de referència és la Llei 9/1993, de 30 de setembre del patrimoni cultural català;

Atès que aquesta llei diu, a l’article 39, que “la declaració d’un immoble com a bé cultural d’interès local comporta l’aplicació immediata del règim jurídic que aquesta llei estableix per als béns catalogats”;

Creiem que la intervenció que s’ha fet a la façana sud de l’edifici del Casinet incompleix l’article 35.3 de l’esmentada llei i que fa referència als criteris d’intervenció: “El volum, la tipologia, la morfologia i el cromatisme de les intervencions en els entorns de protecció dels béns immobles d’interès nacional no poden alterar el caràcter arquitectònic i paisatgístic de l’àrea ni pertorbar la visualització del bé [...]”.

Per tant, i en virtut del que disposa l’article 97 del Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament d’Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals.

Prego a aquesta Alcaldia que adopti les disposicions oportunes per a resoldre la situació més amunt descrita."

La regidora de cultura (i l'equip de govern) van decidir deixar com a pendent aquest Prec, a l'espera d'un informe que s'ha demanat als Serveis Territorials del Departament de Cultura de la Generalitat. A més, va afegir que com que no s'ha redactat el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Súria, l'edifici es podia considerar com a descatalogat d'aquesta protecció.

Vol dir amb això que al Poble Vell s'hi pot construir el que un vulgui ?

Tampoc ens ha satisfet aquesta "resposta".

Informació Ple Extraordinari

El passat dimarts, 16 de juny, vam celebrar una sessió extraordinària del Ple d l'Ajuntament per tractar els temes següents: modificació de les Normes Subsidiàries de Planejament; adjudicació del servei de neteja de les dependències municipals i adjudicació de l'obra d'ampliació del Cementiri municipal.

Pel que fa a les adjudicacions (neteja i obres cementiri), l'alternativa independent per a Súria va votar-hi a favor, donat que eren les millors propostes presentades.

La modificació de Normes Subsidiàries corregeix l'errada que els serveis tècnics municipals van cometre a l'hora de construir l'ampliació de la Llar d'Infants. Recordar que en anteriors plens ja s'ha tractat aquest tema i que l'alcalde assumeix la responsabilitat d'aquesta errada. La postura de l'aiS, igual que la dels altres grups municipals, va ser la de "no posar pals a les rodes" i, per tant, tirar endavant amb aquesta modificació de normes per tal d'adequar la llar d'infants municipal a la legalitat. En aquest Ple extraordinari, es tornava a sotmetre a votació aquest dictamen donat que s'hi havien presentat al·legacions.

En la votació, l'aiS va optar per l'abstenció perquè, d'aquesta manera, creiem que som coherents amb la primera votació que es va fer al respecte (26 de febrer) i perquè, d'altra banda, no ens sembla lògic que la persona responsable de fer un informe per rebatre al·legacions sigui la mateixa que ha comès l'errada (podria ser que el seu informe fos parcial), i perquè en la documentació no se'ns va facilitar l'informe de l'Oficina Tècnica de Gestió d'Infraestructures de la Diputació que, se'ns va dir, és favorable a aquesta modificació de normes.

Ho haveu vist...

Ben segur que la majoria coneixeu aquesta expressió popularitzada gràcies a un programa de televisió; probablement, quan l’heu llegida, heu recordat la cara d’aquell home emprenyat, indignat, desil·lusionat, que la diu. L’alternativa independent per a Súria ha cregut que és la millor manera per sintetitzar el desenvolupament del passat ple ordinari del mes de maig; especialment, pel que fa a l’actitud de l’equip de govern (s’ha de dir que no tots els seus membres) a l’hora de respondre les preguntes que se li van plantejar. Us en posarem tres exemples.

El primer fa referència a una pregunta plantejada pel portaveu de CiU en que es demanava a l’equip de govern què entenia per “pluja d’idees”. La resposta, parcial i amb alguna errada, del regidor d’Urbanisme va ser llegir un fragment de la definició que, sobre aquest concepte, podem trobar a la viquipèdia (una popular enciclopèdia en línia). Què se’ns volia demostrar ? Domini de les noves tecnologies ? Domini de la tècnica del copy-paste ? O, potser, se’n burlava ? És més fàcil que tot això; no es va voler entendre la pregunta perquè qüestionava el plantejament del taller participatiu que va tenir lloc amb els veïns del Poble Vell i Sant Jaume.

Segon exemple. Aquells que passegeu habitualment per la carretera de Castelladral en direcció a Sant Salvador, us haureu pogut adonar que hi ha una finca, situada prop de la carretera que va cap al pou de Cabanasses, on s’hi han anat acumulant residus de tota mena, especialment runam procedent (suposem) d’algunes obres. Els grups que estem a l’oposició vam presentar una pregunta conjunta demanant a l’equip de govern si aquesta finca, i el/s seu/s propietari/s, disposaven de les llicències oportunes per a la realització d’aquestes activitats. La resposta del nostre batlle, qui, a més, és el responsable del Departament de Medi Ambient el Consell Comarcal del Bages, ens va deixar ben sorpresos: desconeixien aquesta situació i, ara, s’està esbrinant si es disposen dels permisos corresponents.

Tercer exemple. Quan es va aprovar el conveni que regula la gestió de la llar d’infants, en el ple del passat mes d’abril (amb l’absència de la regidora responsable d’aquesta àrea), l’alternativa independent per a Súria ja va observar que aquest conveni no complia amb l’article 13 del Decret d’Educació (282/2006), que regula el primer cicle d’educació infantil i els requisits que han de complir els centres. En aquest article, s’assenyala que als espais i instal·lacions de la llar d’infants només s’hi poden fer activitats diferents si aquestes estan “directament relacionades amb les famílies dels infants escolaritzats a la llar d’infants”.

Això és el que diu textualment el decret. Malgrat això, l’ajuntament ha anunciat la celebració d’unes activitats obertes a tothom. Segons la regidora d’Educació, és una qüestió d’interpretació. En la seva resposta al Ple, ens va llegir l’article, però va substituir la paraula “llevat” per “a més de”. És evident que aquests dos mots no són sinònims; “llevat” és equivalent a “excepte”, “a excepció de”, “fora de”. La regidora, doncs, ha fet una interpretació errònia i interessada de l’esmentat article.

Actituds com aquestes que us hem descrit, són una falta de respecte envers els grups de l’oposició i, el més important, cap a tota aquella població que ens ha votat. A l’equip de govern (si més no a algun dels seus membres) li voldríem recomanar un exercici d’humilitat i una major voluntat de diàleg i que acceptin que pel fet de disposar de majoria absoluta, no totes les seves accions, opinions, han de ser encertades.

Desenvolupament del Ple ordinari del mes de maig

Tot i que, possiblement, serà un post molt extens procurarem resumir-vos el desenvolupament del passat ple de maig.

Pel que fa als dictàmens, només en van presentar dos. Un, referent a una modificació de les taxes de la llar d’infants municipal, incorporant-se la mitja jornada; l’altre, referent a la modificació de les Normes Subsidiàries que afecten l’àmbit de l’antiga caserna de la Guàrdia Civil i que, a més, incorpora un conveni d’urbanització entre Ampans i l’Ajuntament. Cal dir que aquest conveni recull tot allò que tots els grups municipals hem anat aportant en les diverses reunions mantingudes amb Ampans; així, aquesta fundació es compromet a la construcció d’una vorera al llarg del carrer Tarragona (des de la Caserna fins a la vorera ja existent, prop de l’avinguda Santa Bàrbara).

Algunes de les preguntes realitzades per l’alternativa independent per a Súria van ser les següents:

1) Quin és el balanç econòmic de les Caramelles ?

La regidora de Cultura ens va respondre que les despeses van ser de 15.386 € (la partida econòmica destinada a les Caramelles és de 16 mil euros); malgrat que encara mancava comptabilitzar tres conceptes que quantificava en un import d’un 1000 euros, més o menys.

2) Quin és el ritme de preinscripcions a l’Escola de Música ? Es mantindrà el mateix nombre d’alumnes ? Com han afectat les noves taxes a aquestes preinscripcions ?

La regidora de Cultura ens va respondre que encara no havia acabat el termini de preinscripcions, per tant, no es podia saber.

3) Quan es pensa obrir la piscina municipal ? S’hi estan fent les actuacions necessàries ?

El regidor de Joventut i Esports ens va respondre que estava previst obrir-la el cap de setmana del 20/21 de juny, però que estarà a punt una setmana abans. Va afegir que ja s’havia parlat amb la SAS i que s’hi estaven fent actuacions de manteniment.

4) Es continuarà fent aquest estiu el “Juliol tot ho vol” ? Qui el gestionarà ? En quines condicions ?

La resposta, per part del mateix Regidor, va ser que es continuaria fent, que el gestionaria la SAS en les mateixes condicions, per part de l’Ajuntament, que l’estiu passat. Afegeix que les inscripcions tindran lloc els dies 2, 4, 9 i 11 de juny, de 7 a 8 de la tarda, al pavelló.

5) A una de les façanes del Casinet s’hi ha fet una obertura que, creiem, que no s’integra en el conjunt patrimonial del Poble Vell. Per què s’ha fet una obertura d’aquest tipus ? No es podria haver trobat una altra solució més respectuosa amb l’entorn ?

La regidora de Cultura va respondre que la balconada en qüestió estava contemplada en el projecte del Casinet, que era una obra totalment respectuosa amb l’entorn i que estava feta amb materials nobles. Va afegir que la problemàtica era una qüestió de gustos.

Els tres grups de l’oposició vam presentar un parell de preguntes conjuntes: la primera feia referència a l’acumulació de residus que té lloc a una finca situada a l’encreuament entre la carretera de Castelladral i la de la Mina (pou de Cabanasses). L’Alcalde va respondre s’està comprovant en aquests moments si aquesta finca, i el seu propietari, disposen de les llicències pertinents. Li vàrem demanar de qui era propietat; no ens va voler respondre perquè en els Plens no es poden dir noms.

La segona es referia a la falta de pagament d’algunes llicències d’obres; la del CAP, per exemple. L’Alcalde va dir que aquest pagament estava pendent de compensació segons el conveni de permuta que es va fer amb la promotora de l’obra.

A més d’aquestes preguntes, l’aiS va realitzar preguntes orals derivades del mateix desenvolupament del Ple. Així, se’ns va respondre que, pel que fa a la irregularitat de l’ampliació de la llar d’infants, carreteres ja s’ha mostrat favorable a la modificació de les Normes Subsidiàries. Pel que fa al conveni de la llar d’infants, se segueix incomplint l’article 13 del Decret 282/2006 del Departament d’Educació. Segons la regidora de Cultura i Educació és una qüestió d’interpretació de la llei. En realitat, el que fa ella no és interpretar la llei, sinó canviar-li el sentit. Una altra qüestió feia referència a la tala d’arbres de l’avinguda Santa Bàrbara; l’Alcalde ens va respondre que hi ha un informe botànic que aconsella la seva tala.

Pluja d'idees

Si d'alguna cosa podem estar segurs, segons el que vam poder comprovar ahir en el transcurs del ple ordinari del mes de maig, és que l'equip de govern cada vegada ens sorprèn més quan és hora de respondre les preguntes plantejades pels grups de l'oposició. El ple celebrat ahir va ser, en aquest sentit, gairebé surrealista. Us en volem posar un exemple.

El portaveu de CiU va demanar, respecte el taller participatiu que es va celebrar amb veïns del Poble Vell i Sant Jaume, què entenia l'equip de govern per pluja d'idees. La resposta, a càrrec del regidor d'Urbanisme, va ser daliniana.

El regidor va llegir literalment la definició que ofereix la viquipèdia (una enciclopèdia en línia) d'aquest terme. No la va llegir tota, perquè com comprovareu amb l'enllaç final, l'explicació és molt àmplia i, a més, va patir una "petita" relliscada perquè el creador d'aquest concepte no va ser Osborne (com va llegir), sinó Osborn. En la seva intervenció, com diem, el regidor es va quedar amb les primeres línies de l'article.

Tal i com va observar el portaveu de l'aiS, el concepte de pluja d'idees anava molt més enllà d'allò que s'havia llegit. Aprofitem aquest article per adjuntar com funciona un procés participatiu basat en la pluja d'idees:

• Primer moment: Dir. Tot val, s'ha de dir sense pensar tot allò que se’ns acudeixi (paraules, frases,...) sense jutjar, no importa si és bonic, lleig, útil o no útil. Quan ja hi ha un bon nombre d'idees es passa a la següent fase.

• Segon moment: Podar. En aquest moment es fa una primera selecció. Es repassa el que ja hem dit i esborrem tot allò que sigui impossible, tot allò que sigui lleig, que no sigui útil o que ofengui.

• Tercer moment: Escollir. Las idees que s'escullin han de tenir unes característiques depenent del treball que estiguem fent.

Us convidem a què comproveu i amplieu aquesta informació, clicant el següent enllaç:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Pluja_d%27idees

Plens... amb sorpreses

Amb aquesta nota volem resumir-vos el desenvolupament dels dos darrers plens celebrats en el mes d’abril.

El dia 24 vam celebrar un ple extraordinari on, entre altres temes, es va tractar la proposta de modificació de taxes de l’Escola de Música. L’objectiu d’aquesta proposta és reduir l’aportació econòmica que hi fa l’Ajuntament. Per aconseguir-ho, cal augmentar les taxes dels alumnes no subvencionats (els que no estan entre els 4 i els 17 anys) i les d’aquells que fan un segon instrument.

Quina va ser la sorpresa ? Doncs, que han augmentat totes les taxes, sense tenir en compte si els alumnes estan subvencionats o no; sense conèixer (almenys no ens ho van respondre) quin és el cost de cada plaça. L’alternativa independent per a Súria va demanar explicacions del perquè d’aquesta decisió i la resposta de la regidora d’Educació va ser la de convidar-nos a una propera reunió per tal d’explicar-nos-ho. Creiem que on s’han de donar explicacions és en els plens perquè si no es fa així, quin sentit tenen ?

El dia 30 vam celebrar el ple ordinari que ens reservava una segona sorpresa: un dictamen sobrevingut (és a dir, presentat en el mateix moment del ple) respecte a un conflicte entre veïns al polígon de Joncarets: una construcció particular que sembla no complir amb la normativa urbanística (és una altra errada dels serveis tècnics municipals ?) i una disputa sobre límits de propietats.

L’equip de govern coneixia de l’existència d’aquest conflicte des d’inicis del 2008; és a dir, ha estat més d’un any sense resoldre’l i, de cop i volta, apareix aquest dictamen convocant a les parts afectades per a determinar els límits de les diferents propietats.

L’aiS va votar en contra de l’aprovació d’aquest dictamen no perquè no vulgui resoldre el problema, sinó perquè aquesta solució és un acte d’oportunisme per part de l’equip de govern davant del rebombori i les queixes dels veïns perjudicats. Si han tingut més d’un any el problema damunt la taula, per què han trigat tant de temps a intentar resoldre’l ? Està tan atapeïda l’agenda del nostre batlle que no ha pogut trobar el moment per afrontar aquesta problemàtica ?

En mig de tot això, el silenci sepulcral d’ERC i el GPS quan es discuteixen els diferents assumptes en els plens... Lamentablement, aquest fet ja no és cap sorpresa.

Precs presentats al Ple Ordinari d'abril (30-04-09)

En aquest Ple, l’alternativa independent per a Súria va presentar tres precs (en altres paraules, propostes d’actuació) que us passem a explicar a continuació.

El primer prec feia referència a la situació que pateixen els veïns del carrer Francesc Coll, especialment en horari escolar. Per evitar l’excessiva ocupació d’aquest carrer, per facilitar la mobilitat dels veïns de la zona i per augmentar la seguretat dels nens i nenes que van a les escoles, l’aiS va proposar que es tingués en compte la possibilitat de tancar l’accés al carrer Francesc Coll al llarg de tres trams horaris que coincidirien amb l’entrada i sortida de les escoles.

L’equip de govern va desestimar aquest prec perquè creuen que amb la millora dels espais que hi ha al voltant del camp de futbol, ja no hi haurà aquesta concentració de vehicles a l’esmentat carrer. Per altra banda, per tal de garantir la seguretat dels escolars, s’instal·larà una barana a la sortida del col·legi del Sagrat Cor.

Un segon prec feia referència al funcionament de les Comissions d’Estudi. Aquestes Comissions se celebren deu dies abans de cada ple i, en elles, l’equip de govern informa a la resta de grups municipals dels assumptes que es presentaran al Ple. A l’inici de la legislatura, els grups de l’oposició disposàvem de la documentació corresponent amb una certa antelació (gairebé 24 hores). Darrerament, la documentació se’ns lliura en el mateix moment de celebrar la Comissió, sense haver-la, doncs, pogut consultar abans.

L’aiS va demanar que l’equip de govern es comprometés a lliurar la documentació amb una antelació mínima d’unes 8 hores.

Aquest prec va ser acceptat, tot i que no se’ns garanteix que es pugui passar la documentació amb aquesta antelació. És a dir, sí però no !!!!

El darrer prec feia referència a l’ús de la nau de Cal Agut. És un espai cedit a l’Ajuntament i aquí hi tenen lloc diverses celebracions i actes que abans se solien realitzar al pavelló. L’aiS va demanar que s’elaborés una normativa d’ús d’aquest espai que, entre altres aspectes, fes referència a fixar una edat mínima per assistir a segons quins tipus d’actes i exigís a les entitats organitzadores el compliment d’aquesta normativa.

Aquest prec va ser acceptat.

NS / NC

Després d’un temps de no obrir el diccionari polític surienc, aquesta setmana ho hem hagut de fer per tal de cercar l’expressió “no sap / no contesta” (NS/NC). Una expressió que s’adequa perfectament a l’actitud que mantenen ERC i el GPS quan és hora de parlar i/o opinar dels diferents assumptes que es tracten als Plens. És a dir, segueixen muts. No volem, però, parlar d’això.

El passat divendres 24 d’abril vam celebrar una sessió extraordinària del Ple de l’Ajuntament de Súria. Un dels temes que es va tractar és la proposta de modificació de les taxes de l’Escola de Música. L’objectiu de l’equip de govern és reduir a 1/3 l’aportació econòmica que hi fa l’Ajuntament i, per això, s’han revisat les taxes especialment dels alumnes no subvencionats i les que corresponen al segon instrument, que tampoc està subvencionat. És a dir, que els alumnes menors de quatre anys i els majors de 18 veuran incrementades les seves quotes; així com també tots aquells alumnes que facin un segon instrument.

Estarem d’acord en què és un argument prou correcte. El que no ens sembla tan correcte és que augmentin totes les taxes, indistintament que els alumnes estiguin subvencionats o no. Un exemple: una alumna de quart de primària veurà incrementada la seva quota en un 13%, un 16% o un 18%, segons les activitats que realitzi.

L’aiS va votar en contra d’aquesta proposta de modificació perquè entén que no s’ha realitzat com calia; l’equip de govern hauria de saber quin és el cost de cada alumne/a i, a partir d’aquí, repartir aquest cost entre quota, subvenció (si en té) i aportació municipal. Pensem que és una dada bàsica per tal de decidir quin ha de ser l’increment de cada una de les quotes. No s’ha fet així. Tampoc se’ns va informar de quants alumnes estan subvencionats i quants no (una altra dada bàsica a l’hora de repartir costos); ni què passarà si hi ha una disminució del nombre d’alumnes que facin segon instrument (tot i que ens sembla evident que mancaran hores de professorat).

La regidora d’educació es va limitar a respondre que hi ha un estudi dels darrers quatre anys, on trobarem aquestes dades. Però, segons ella, no era el moment de mostrar aquest estudi i ens va convidar a mantenir una reunió per tal de parlar-ne. És a dir, el tripartit que ens governa continua passant el seu corró i, com que gaudeixen d’una còmode majoria absoluta, es poden permetre de no respondre les qüestions que presenta l’oposició. Resumint, fan servir el “no sap / no contesta” com a resposta.

Una darrera qüestió: en aquest Ple, el senyor Josep Sans Cuenca va prendre possessió com a nou regidor municipal. Des de l’alternativa independent per a Súria el volem felicitar per aquest nomenament i li desitgem molta sort en la seva tasca, demanant-li que defugi de recórrer a la fórmula “NS/NC”.

Mr. She

Per intentar d’explicar-vos el desenvolupament del darrer ple municipal (i d’altres), ens ha semblat molt oportú utilitzar aquest joc de paraules en anglès. Si fem la traducció literal del títol (“el senyor ella”), podeu comprovar que no té gens de sentit. En això, ja coincideix amb alguns dels arguments que fa servir l’equip de govern municipal per respondre algunes preguntes dels grups de l’oposició. No us amoïneu, però, no cal que en sapigueu, d’anglès, per entendre el que us volem transmetre.

En realitat, el títol està format per les inicials de les següents paraules: Modèstia; Respecte; Sinceritat; Honestedat i Eficàcia. Cap d’aquestes paraules ens serveix per definir el tarannà de l’equip de govern municipal; al contrari, les seves intervencions es fan des de la prepotència i la tirania que li permeten el fet de gaudir d’una majoria absoluta gràcies al suport, i al mutisme, incondicional d’ERC i el GPS. Aquestes intervencions tampoc es fan respectant allò que diu l’oposició; simplement no se l’escolten i llavors etziben a tort i a dret el ja conegut “no ho entenc”. Tots sabem que per entendre una cosa hi ha d’haver la voluntat de voler-la entendre i, així, es fa imprescindible saber escoltar tot allò que es digui, malgrat no concordi amb les nostres idees.

De sinceritat i d’honestedat tampoc n’abunden, perquè sovint obliden allò que han dit en intervencions anteriors i no tenen cap problema en desmentir públicament alguna afirmació que després s’ha demostrat i comprovat com a certa. Per tant, com pot ser eficaç un equip de govern que actua sense tenir en compte aquests aspectes ? L’alternativa independent per a Súria creu que l’eficàcia no només s’ha de mesurar per allò que hem fet, sinó també per com ho hem fet. S’és eficaç quan els petits problemes es resolen d’immediat i no amb promeses de reunions que no s’acaben de convocar mai; quan, per als gran problemes, s’intenta de trobar solucions consensuades i quan a l’hora de prendre decisions no es busca imposar-les sinó pactar-les.

Per altra banda, en aquest ple del mes de març s’ha fet oficial la renúncia de la Maria Àngels Ridó com a regidora municipal. L’alternativa independent per a Súria vol agrair-li els anys de dedicació a la nostra vila. Ens sap greu aquesta decisió (tot i que l’entenem perfectament) perquè la Maria Àngels ha tingut sempre voluntat per dialogar, per explicar les seves idees, per fer-se entendre i, també, voluntat per escoltar i per intentar de comprendre altres plantejaments o altres punts de vista. Uns aspectes que, com ja hem comentat abans, són bastant escassos dins de l’equip de govern municipal. Així doncs, desitjar-te molta sort i esperar que qui et substitueixi copiï la teva manera de fer.

Tertúlies de cafè

Dijous, 26 de febrer. Com cada darrer dijous de mes vam celebrar el Ple ordinari corresponent. Una persona, que assisteix com a públic, fa una pregunta a l’equip de govern. Aquest li respon. La persona torna a preguntar i és a punt d’iniciar-se un diàleg entre públic, equip de govern i oposició... L’alcalde “talla” aquest diàleg argumentant qüestions formals respecte la celebració de plens i, afegeix, que no cal iniciar “tertúlies de cafè”.

Permeteu-nos fer un parell de reflexions. La primera és que tenim un equip de govern atrapat en el formalisme dels plens; però ja els convé això, perquè aquest formalisme els permet de retirar la paraula a qui vulguin i quan vulguin, els permet de no escoltar allò que no agrada i els permet actuar amb una prepotència que no té cap mena de justificació. Sense ser tan formals, l’equip de govern tenia l’oportunitat per disculpar-se públicament d’haver dubtat de la paraula del regidor de CiU quan, al ple de gener, va demanar respecte l’obra de la llar d’infants. El portaveu de l’aiS, en la seva intervenció, va lamentar que haguessin deixat passar aquesta oportunitat; aquesta errada els hauria de servir per donar-se compte que pel fet de tenir la majoria absoluta això no vol dir que estiguin en possessió de la veritat i que els convindria una cura d’humilitat i escoltar allò que se’ls diu, encara que els agradi.

Segona reflexió. Sembla ser que el nostre batlle entén (o vol entendre) les “tertúlies de cafè” com un fet negatiu, on li deu semblar impossible que es pugui parlar de temes importants..., potser, fins i tot ho veu com un perill.

L’alternativa independent per a Súria no ho entén així, al contrari. Què és una tertúlia de cafè sinó un diàleg distès, on els que parlen s’escolten, opinen, es respecten... Aquesta és la nostra visió i és així des de fa temps; si ho voleu comprovar féu una ullada al nostre blog, hi tenim un espai que us convida a fer un cafè amb nosaltres.

L'oposició política

Tots estarem d’acord que fer una tasca política d’oposició és un exercici fonamental dintre de qualsevol societat democràtica. I no tan sols això, sinó que també és una eina fonamental dintre del sistema polític, sempre i quan no sigui una finalitat en ella mateixa; sinó, malament aniríem.

Ens podem trobar, però, que la inèrcia dels anys hagi afectat el rol del que ha de ser una oposició política a dins d’un ajuntament. Per als que han estat al poder, no ser al govern és un parèntesi (llarg, en el cas de la nostra vila) amb un sol objectiu: tornar-hi a ser. Segurament, aquesta és la causa que moltes de les oposicions municipals hagin acabat convertint-se en un simple tràmit que té la seva màxima expressió amb algun gest purament teatral en els plens municipals. Poca cosa més. Hi deu haver massa en joc per fer veritable oposició.

Algú deu pensar que, pel fet d’estar a l’oposició, un grup municipal hauria d’estar en contra de qualsevol proposta de l’equip de govern o en contra de qualsevol proposta que no siguin les pròpies. Com es resumia molt bé en un rètol: No a tot !!! Aquesta no és la veritable oposició, l’oposició constructiva, perquè oposar-se per norma significa no plantejar alternatives, significa no participar en el desenvolupament del municipi. De vegades, aquesta oposició opta per l’abstenció; és legítim que ho faci, però ens sembla que també és una manera de donar la conformitat. Ja sabeu allò que diuen de “quien calla otorga”.

Un dels trets diferencials de l’alternativa independent per a Súria és el de mantenir-se ferm en les seves conviccions i en la seva manera de fer. Nosaltres entenem el fer oposició com una actitud constructiva, que busca la suma de voluntats més que no pas l’enfrontament, perquè la finalitat que tenim és la de treballar per a Súria. Amb aquesta voluntat constructiva hem creat un registre de parelles de fet, hem proposat un model organitzatiu diferent per a la Brigada municipal, estem al darrera del projecte “Súria, municipi lector”... És a dir, hem pogut incidir en la transformació del nostre municipi, tot i no estar dins de l’equip de govern. Aquesta mateixa actitud és la que ens porta a dir que sí als pressupostos municipals, tot i no estar d’acord en com s’han distribuït els diners per algunes partides (Caramelles, per exemple).

Entenem que la nostra actitud pugui desorientar a alguns, però estem segurs que els nostres votants i simpatitzants estan d’acord amb la nostra línia d’actuació... A més de no entorpir el treball i de sumar positivament, ens presentem com a una nova manera d’entendre el govern municipal, basada en el consens, el diàleg, el respecte i el treball en equip; aspectes que, malauradament, no estan massa presents en el nostre consistori.

La importància de la lectura

Com ja us vam informar, des del passat mes de maig, l'aiS ha estat treballant per tirar endavant el projecte de "Súria Municipi Lector". Finalment, a partir del proper mes de març es podrà començar a treballar-hi per tal de començar-lo a aplicar a partir del curs 2010-2011.

Ens ha semblat interessant de convidar-vos a llegir una reflexió sobre la importància de la lectura que publica Fèlix de Azúa a l'edició de El Periódico d'avui. Us reproduïm aquest article.

Ja són tres les vegades que m'he topat en alguna cadena de televisió amb reportatges alarmadíssims sobre la violència juvenil. Els cruels crims de joves mascles sobre femelles desvalgudes o les pallisses que femelles no tan desvalgudes claven a unes altres femelles vés a saber si desvalgudes o no. El locutor i la més freqüent locutora solen deixar anar un gest de consternació impagable quan es pregunten, senyores i senyors, per les causes de tanta barbàrie. Doncs ara els les explicaré.

N'hi ha unes quantes. Algunes de molt antigues, com ara la pobresa, la ideologia tradicionalista, el criminogen paternalisme mediterrani. Però n'hi ha d'altres que són noves i val la pena aturar-s'hi. Una de les més elementals tinc la seguretat que és el nou model de conducta que s'imposa als xavals des del cine i la televisió. ¿Els sembla un tòpic? ¡Naturalment!, però només perquè ningú sap com desterrar-lo d'una vegada. És indubtable que aquests homenets perforats amb metalls, rapats i ressentits, han après que la màxima elegància és portar a sobre un bon punxó i estomacar les xavales, com fan a la tele. I són iguals aquí, a Nàpols, a l'Equador o al Marroc. Idèntics. Tots miren el mateix programa.

L'única vacuna és la lectura, una activitat que els nostres mestres no poden garantir. Mentre els models de conducta es van construir amb un ordit literari, l'estructura moral del personatge imitat estava garantida. La lectura dóna forma a l'experiència, però hi afegeix una reflexió pròpia i autònoma. La imatge, no. Per això la lectura no és una activitat tècnica superada, sinó una de les fonts de l'aprenentatge més reprimida per unes elits que menyspreen la intel.ligència. Recomano (sobretot als mestres) la lectura de ¿Para qué sirve la literatura?, d'Antoine Compagnon (Acantilado), si volen recuperar una mica de fe en ells mateixos. Té els seus avantatges protegir el catxalot guenyo i la mosca vironera, però si tinguéssim un Govern mitjanament sensat finançaria una oenagé que estengués la lectura per aquest desolat país. Només que piquessin cent a l'any, ja estàvem salvats.

Parlem-ne !!

Aquest títol és una expressió que es fa servir per indicar una voluntat de diàleg; malgrat la nostra recerca al diccionari polític surienc, hem pogut comprovar que aquesta expressió no hi apareix i, per tant, sembla lògic que el tripartit que ens governa desconegui quin és el seu significat i, evidentment, no la posi mai en pràctica.

Un exemple. En la comissió d’estudi celebrada el passat 16 de desembre, entre d’altres temes, se’ns va explicar en què consistia el Fons Estatal d’Inversió Local (FEIL): Súria disposarà d’1.127.238 € per a invertir en obra pública. L’equip de govern ens va comunicar quines serien les seves propostes d’obres i vam acordar que la resta de grups municipals els faríem arribar les nostres. A més, en el document que se’ns lliurà s’afirmava que es “preveu convocar-nos a una reunió la setmana vinent [desembre] per a valorar aquest finançament inesperat”.

Doncs bé, hem celebrat el ple de gener, ha acabat el termini (31 de gener) per presentar els projectes i la reunió encara no ha tingut lloc. L’alternativa independent per a Súria va demanar al Ple per què no s’havia convocat aquesta reunió. La “resposta” (no hi havia temps per celebrar-la) va sonar a allò que se’n diu excuses de mal pagador i va servir per deixar en evidència a l’equip de govern municipal. Sobretot, després que el regidor d’urbanisme ens va informar del perquè s’havien escollit unes obres i no unes altres i, a més, vàrem poder comprovar que alguns dels projectes presentats coincideixen amb alguna de les nostres propostes.

Finalment, en la mateixa sessió plenària, es va fer aquesta reunió; amb una important diferència, però, tot ja estava decidit i, per tant, els grups de l’oposició no hi teníem res a dir.

No ens sembla que aquesta sigui la línia de govern correcta. L’aiS no vol posar entrebancs a l’equip de govern municipal, però tampoc vol donar-li un xec en blanc, com han fet altres grups municipals. Ho hem defensat sempre, des de la nostra aparició a l’escena política surienca: diàleg, treball conjunt i confiança; amb un sol objectiu, el d’obtenir el major benefici per a Súria.

maldeCAP

Si busquem al diccionari polític surienc descobrirem que aquest concepte es defineix com el “símptoma que pateix l’equip de govern municipal quan hom fa referència a alguna cèntrica obra surienca”. Tot i que també hi podem trobar un altre significat: “intent de rendibilitzar electoralment, per part d’alguns grups de l’oposició, la mateixa obra”.

Avui, però, ens quedarem amb el primer significat. Aquest símptoma planava sobre el darrer ple celebrat (el corresponent al mes de gener) i, molt possiblement, és el responsable de provocar la reacció del nostre alcalde davant les preguntes i suggeriments dels grups municipals que estem a l’oposició (perquè els que formen part de l’equip de govern, no obren boca) a l’hora d’interessar-se per saber com afectarà la situació que travessa l’empresa constructora al desenvolupament de l’esmentada obra. El símptoma va manifestar-se en una negativa a escoltar el que es proposava, en unes acusacions gratuïtes (i greus) cap a les representants del GIS, en unes respostes sense arguments i en una actitud prepotent a l’hora de no concedir torns de rèplica.

Des de l’alternativa independent per a Súria volem aconsellar-li uns remeis que faran desaparèixer aquest i d’altres símptomes. En primer lloc, una bona dosi de saber escoltar, per tal de poder trobar els arguments coherents que li permetin rebatre opinions i, en el cas de no trobar-los, per poder comprendre i no malinterpretar allò que se li està dient. En segon lloc, una altra dosi de tolerància i respecte per les opinions que no coincideixin amb la seva (o la del seu equip de govern); creiem que els grups que estem a l’oposició ens ho mereixem, no només per nosaltres mateixos, sinó, també, per la gent que ens ha votat. I per acabar, una dosi de diàleg, però, de veritat, per tal de no crispar l’ambient innecessàriament i no convertir el ple en una d’aquelles tertúlies de cafè a què fa, sovint, referència.

En resum, tal i com proposem des de l’aiS, coherència, responsabilitat i sentit comú (sovint, el menys comú de tots els sentits).

Fons Estatal d'Inversió Local

El passat mes de desembre, en el BOE 290/2008 es feia pública la creació d’un Fons Estatal d’Inversió Local, dotat amb 8 mil milions d’euros que es distribuiran entre els Ajuntaments de tot l’Estat en funció del nombre d’habitants. A la nostra vila, se’ns atribueix un finançament total de 1.127.238 euros (en aquesta quantitat s’hi inclou l’IVA). Aquest Fons vol finançar obra pública amb la condició que les obres estiguin adjudicades el mes d’abril d’enguany, que hauran d’estar finalitzades el primer trimestre del 2010 i que no poden estar subvencionades per altres institucions.

El tripartit municipal que ens governa ens ha demanat que li féssim arribar un llistat amb les nostres propostes d’execució d’obres. L’alternativa independent per a Súria ha presentat el següent llistat:

1) Millora i ampliació del passeig de Fusteret: caldria instal·lar una tanca de seguretat per als vianants que l’utilitzen i s’haurien de plantar-hi arbres per facilitar zones d’ombra i millorar l’entrada a Súria. També caldria enllaçar aquest passeig amb l’entrada del Polígon de la Pobla; amb l’enllumenat corresponent, arbres i mobiliari urbà.

2) Remodelació i urbanització de la plaça de Fusteret: soterrament de contenidors, millora de la pista esportiva, construcció d’un parc infantil.

3) Millora de tota la plaça Sant Joan: zona de la font amb rajoles trencades, remodelació de l’escenari i ampliació de la zona d’esbarjo per a infants.

4) Construcció de passos de vianants elevats a la zona de les escoles per tal de millorar la seguretat dels vianants i reduir l’excés de velocitat dels vehicles.

5) Millora i remodelació de les zones d’aparcaments situades a l’entrada del camp de futbol i davant del col·legi Francesc Macià. Objectiu: eliminar l’aparcament sobre la vorera que impedeix la circulació dels vianants.

6) Per tal de descongestionar l’entrada i sortida de Súria, habilitar i adequar la carretera que voreja el camp de futbol. També caldria asfaltar la zona d’aparcament que hi ha a l’entrada de Súria.

7) Reorganització i millora de les zones de contenidors de recollida selectiva amb el soterrament de contenidors, especialment aquells que actualment es troben damunt de les voreres (per exemple, els que hi ha al davant de la Biblioteca) i al mig de la carretera (per exemple, els que hi ha al carrer Diputació).

8) Millora de les pistes de tennis del parc municipal del Casino i regulació del seu ús.

9) Millora i condicionament de la barana que va des de la palanca de Salipota fins a Cal Trist.

10) Construcció de voreres des de Bellavista fins a l’avinguda Santa Bàrbara.


A hores d’ara, encara no se’ns ha convocat a cap reunió per parlar-ne.