divendres, 24 de desembre del 2010
dilluns, 29 de novembre del 2010
Felicitats CiU
Volem aprofitar el nostre bloc per felicitar a la federació de Convergència i Unió per l'àmplia victòria electoral obtinguda en les eleccions celebrades ahir diumenge. Sens dubte hi havia ganes de canvi i això, entenem, és el que han volgut mostrar els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya amb el seu vot.
| Cens | 4.905 | |
| Vots | 2.988 | (60,92%) |
| Abstenció | 1.917 | (39,08%) |
| Nuls | 23 | |
| Blancs | 78 |
| 2010 | 2006 | |||
|---|---|---|---|---|
| Partit | Vots | % | Vots | % |
CIU | 1.157 | 39,02 | 1.069 | 33,88 |
PSC | 715 | 24,11 | 1.054 | 33,41 |
PP | 215 | 7,25 | 198 | 6,28 |
SI | 200 | 6,75 | - | - |
ERC | 191 | 6,44 | 438 | 13,88 |
ICV-EUiA | 172 | 5,80 | 257 | 8,15 |
PXC | 111 | 3,74 | - | - |
Cs | 58 | 1,96 | 24 | 0,76 |
Rcat | 20 | 0,67 | - | - |
CenB | 14 | 0,47 | - | - |
EV-GVE | 8 | 0,27 | - | - |
PACMA | 7 | 0,24 | 7 | 0,22 |
CORI | 6 | 0,20 | - | - |
PH | 3 | 0,10 | 5 | 0,16 |
PIRATA.CAT | 3 | 0,10 | - | - |
PUM+J | 2 | 0,07 | - | - |
Des de Baix | 1 | 0,03 | - | - |
FE de las JONS | 1 | 0,03 | - | - |
PCAS | 1 | 0,03 | - | - |
PCPC | 1 | 0,03 | 2 | 0,06 |
POSI | 1 | 0,03 | 3 | 0,10 |
ADG | 0 | 0,00 | - | - |
GN | 0 | 0,00 | - | - |
IR-PRE | 0 | 0,00 | - | - |
MSR | 0 | 0,00 | 1 | 0,03 |
PDLPEA | 0 | 0,00 | - | - |
PFyV | 0 | 0,00 | 2 | 0,06 |
UCE | 0 | 0,00 | - | - |
UPyD | 0 | 0,00 | - | - |
Escrutat: 100.00%
divendres, 19 de novembre del 2010
Treinta y cinco años sin Franco
A las diez de la mañana del 20 de noviembre de 1975, unas horas después de que se anunciara oficialmente su muerte, Carlos Arias Navarro leyó en público el testamento político de Francisco Franco, un "hijo fiel de la Iglesia" que solo había tenido por enemigos a "aquellos que lo fueron de España".
El domingo 23, en el funeral de Estado, Marcelo González Martín, cardenal primado de España y arzobispo de Toledo, recordó el deber de conservar "la civilización cristiana, a la que quiso servir Franco, y sin la cual la libertad es una quimera". Esa misma tarde, una losa de granito de 1.500 kilos cubrió la fosa abierta para el caudillo en la basílica de la Santa Cruz del Valle de los Caídos, junto a la tumba de José Antonio Primo de Rivera. Bendecido por la Iglesia católica, sacralizado, rodeado de una aureola heroico-mesiánica que le equiparaba a los santos más grandes de la historia. Así murió Franco.
Su legado y el de la larga dictadura que presidió no es fácil resumirlo y es objeto de debate entre historiadores y de encontradas opiniones entre la ciudadanía.
Franco buscó y consiguió la aniquilación de sus enemigos que, si eran solo los de España, fueron en verdad muchos. Gobernó con el terror y la represión, pero también tuvo un importante apoyo social, muy activo por parte de las numerosas personas que se beneficiaron de su victoria en la Guerra Civil y más pasivo de quienes cayeron en la apatía por el miedo o de quienes le agradecieron la mejora del nivel de vida durante sus últimos 15 años en el poder.
Cuando murió, su dictadura se desmoronaba. La desbandada de los llamados reformistas o "aperturistas" en busca de una nueva identidad política era ya general. Muchos franquistas de siempre, poderosos o no, se convirtieron de la noche a la mañana en demócratas de toda la vida.
La mayoría de las encuestas realizadas en los últimos años de la dictadura mostraban un creciente apoyo a la democracia, aunque nada iba a ser fácil después de la dosis de autoritarismo que había impregnado la sociedad española durante tanto tiempo.
Tras una compleja Transición, sembrada de conflictos y de obstáculos, la democracia cambió el lugar de España en Europa, con su total integración en ella, uno de los sueños de las élites intelectuales españolas desde finales del siglo XIX.
El reto de los españoles del siglo XXI ya no consiste en crear una democracia plena con igualdad de derechos y libertades, caballo de batalla, a veces sangriento, de algunas de las generaciones que nos precedieron, sino en seguir cambiando para mejorarla y reforzar la sociedad civil y la participación ciudadana.
Treinta y cinco años después de la muerte del último dictador de nuestra historia, la sociedad española ha podido dejar atrás algunos de los problemas fundamentales que más le habían preocupado en el pasado. Pero desde su tumba, Franco parece mostrar todavía el camino a seguir en otros no menos importantes.
El Valle de los Caídos fue suyo en vida y continúa siéndolo tras su muerte, incapaces los Gobiernos democráticos de establecer una política coherente de gestión pública de esa historia. Las miradas libres a ese pasado traumático y la reparación política, jurídica y moral de las víctimas de la violencia franquista generan el rechazo y el bloqueo de poderosos grupos bien afincados en la judicatura, en la política y en los medios de comunicación.
Y la jerarquía de la Iglesia católica, que ha logrado preservar con creces en la democracia la privilegiada situación que el franquismo le donó, protege con uñas y dientes sus finanzas y sus derechos adquiridos en la educación y discute, con el apoyo enérgico del Vaticano, cada palmo de territorio que el Estado quiere conquistar en el orden moral. Treinta y cinco años sin Franco y no tenemos una ley de libertad religiosa adaptada a la actual sociedad democrática plural y culturalmente diversa.
Asentada la democracia, debemos recordar el pasado para aprender. Miles de familias están esperando que el Estado ponga los medios para recuperar a sus seres queridos, asesinados, escondidos debajo de la tierra, sin juicios ni pruebas, para que no quedara ni rastro de ellos. Es necesario dar a conocer la relación de víctimas de la violencia franquista durante la guerra y la posguerra, ofrecer la información sobre el lugar en el que fueron ejecutadas y las fosas en las que fueron enterradas.
Y frente a esas historias todavía por descubrir, no puede dejarse de lado, abandonar o destruir, la memoria de los vencedores. Sus lugares de memoria son la mejor prueba del peso real que la unión entre la religión y el patriotismo tuvo en la dictadura.
No es posible renunciar al objetivo de saber, a que coexistan memorias y tradiciones diferentes. Pero para eso, antes, hay que remover los obstáculos que impiden rescatar de las cunetas y de las fosas perdidas a las víctimas de tanta tortura y asesinato. Treinta y cinco años después de la muerte de su principal responsable.
El domingo 23, en el funeral de Estado, Marcelo González Martín, cardenal primado de España y arzobispo de Toledo, recordó el deber de conservar "la civilización cristiana, a la que quiso servir Franco, y sin la cual la libertad es una quimera". Esa misma tarde, una losa de granito de 1.500 kilos cubrió la fosa abierta para el caudillo en la basílica de la Santa Cruz del Valle de los Caídos, junto a la tumba de José Antonio Primo de Rivera. Bendecido por la Iglesia católica, sacralizado, rodeado de una aureola heroico-mesiánica que le equiparaba a los santos más grandes de la historia. Así murió Franco.
Su legado y el de la larga dictadura que presidió no es fácil resumirlo y es objeto de debate entre historiadores y de encontradas opiniones entre la ciudadanía.
Franco buscó y consiguió la aniquilación de sus enemigos que, si eran solo los de España, fueron en verdad muchos. Gobernó con el terror y la represión, pero también tuvo un importante apoyo social, muy activo por parte de las numerosas personas que se beneficiaron de su victoria en la Guerra Civil y más pasivo de quienes cayeron en la apatía por el miedo o de quienes le agradecieron la mejora del nivel de vida durante sus últimos 15 años en el poder.
Cuando murió, su dictadura se desmoronaba. La desbandada de los llamados reformistas o "aperturistas" en busca de una nueva identidad política era ya general. Muchos franquistas de siempre, poderosos o no, se convirtieron de la noche a la mañana en demócratas de toda la vida.
La mayoría de las encuestas realizadas en los últimos años de la dictadura mostraban un creciente apoyo a la democracia, aunque nada iba a ser fácil después de la dosis de autoritarismo que había impregnado la sociedad española durante tanto tiempo.
Tras una compleja Transición, sembrada de conflictos y de obstáculos, la democracia cambió el lugar de España en Europa, con su total integración en ella, uno de los sueños de las élites intelectuales españolas desde finales del siglo XIX.
El reto de los españoles del siglo XXI ya no consiste en crear una democracia plena con igualdad de derechos y libertades, caballo de batalla, a veces sangriento, de algunas de las generaciones que nos precedieron, sino en seguir cambiando para mejorarla y reforzar la sociedad civil y la participación ciudadana.
Treinta y cinco años después de la muerte del último dictador de nuestra historia, la sociedad española ha podido dejar atrás algunos de los problemas fundamentales que más le habían preocupado en el pasado. Pero desde su tumba, Franco parece mostrar todavía el camino a seguir en otros no menos importantes.
El Valle de los Caídos fue suyo en vida y continúa siéndolo tras su muerte, incapaces los Gobiernos democráticos de establecer una política coherente de gestión pública de esa historia. Las miradas libres a ese pasado traumático y la reparación política, jurídica y moral de las víctimas de la violencia franquista generan el rechazo y el bloqueo de poderosos grupos bien afincados en la judicatura, en la política y en los medios de comunicación.
Y la jerarquía de la Iglesia católica, que ha logrado preservar con creces en la democracia la privilegiada situación que el franquismo le donó, protege con uñas y dientes sus finanzas y sus derechos adquiridos en la educación y discute, con el apoyo enérgico del Vaticano, cada palmo de territorio que el Estado quiere conquistar en el orden moral. Treinta y cinco años sin Franco y no tenemos una ley de libertad religiosa adaptada a la actual sociedad democrática plural y culturalmente diversa.
Asentada la democracia, debemos recordar el pasado para aprender. Miles de familias están esperando que el Estado ponga los medios para recuperar a sus seres queridos, asesinados, escondidos debajo de la tierra, sin juicios ni pruebas, para que no quedara ni rastro de ellos. Es necesario dar a conocer la relación de víctimas de la violencia franquista durante la guerra y la posguerra, ofrecer la información sobre el lugar en el que fueron ejecutadas y las fosas en las que fueron enterradas.
Y frente a esas historias todavía por descubrir, no puede dejarse de lado, abandonar o destruir, la memoria de los vencedores. Sus lugares de memoria son la mejor prueba del peso real que la unión entre la religión y el patriotismo tuvo en la dictadura.
No es posible renunciar al objetivo de saber, a que coexistan memorias y tradiciones diferentes. Pero para eso, antes, hay que remover los obstáculos que impiden rescatar de las cunetas y de las fosas perdidas a las víctimas de tanta tortura y asesinato. Treinta y cinco años después de la muerte de su principal responsable.
Julián Casanova es catedrático de Historia Contemporánea en la Universidad de Zaragoza.
diumenge, 17 d’octubre del 2010
Ens cal una bona gestió
Encara no fa quatre anys que formem part del consistori municipal però, tot i la nostra breu experiència, podem confirmar que, de vegades, aquella sensació que es té que les coses no es fan prou bé, és certa. Us ho expliquem: en el passat ple del mes de novembre, l’equip de govern va confirmar que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha invalidat una llicència d’obres expedida pels serveis tècnics municipals.
No passaria res, si no fos perquè l’obra ja està acabada i, per tant, ara caldrà adaptar-la a la normativa urbanística cosa que, òbviament, suposarà un cost econòmic. Qui se’n farà càrrec ? L’Alcalde va comunicar que el cost serà cobert per una pòlissa d’assegurança que té contractada l’Ajuntament. Cas resolt. Però..., ens hem de conformar amb això ?
L’alternativa independent per a Súria creu que no ens hi hem de conformar i, per això, tal i com vam fer al ple i a la comissió d’estudi corresponent, demanem que des de l’Alcaldia s’exigeixin les responsabilitats oportunes. Algú podria pensar que exagerem amb aquesta petició, deixeu-nos, però, que fem un petit recordatori: l’ampliació de la Llar d’Infants municipals ja no va tenir en compte la normativa urbanística; el balcó del Casinet no s’adequa a la normativa prevista per al nucli històric surienc; a l’antiga Caserna no s’ha respectat, tal i com diu la normativa que s’ha de fer, la volumetria original; l’Ajuntament ha perdut un altre contenciós urbanístic permetent una construcció que tampoc s’adequa a les normes...
Massa errades i massa greus en tan poc temps. Què hi fa el nostre equip de govern ?
De moment, sembla que pagarà el que calgui i parlarà, això sí, amb la boca petita, de responsables i responsabilitats.
Quan des de l’alternativa independent per a Súria parlem d’aplicar el model de gestió de l’empresa privada a l’administració municipal no estem fent referència a la privatització dels serveis municipals en detriment d’allò que és públic. Estem dient que cal gestionar eficaçment els diferents àmbits d’actuació municipal. L’administració pública, igual que la privada, ha de comptar amb els millors professionals, compromesos amb el projecte, curosos de les seves actuacions perquè com a gestors públics que som, hem de donar comptes a tots els ciutadans i ciutadanes que, amb els seus impostos, mantenen l’administració.
dilluns, 4 d’octubre del 2010
Preguntes del Ple de setembre
A continuació podeu trobar les preguntes que va presentar l'aiS al Ple del passat dijous 30 de setembre, i les respostes que ens va donar l'equip de govern:
1) En el passat ple del mes de juny vam preguntar si se sabia quina era la quantitat que l’Ajuntament de Súria haurà de retornar a l’Estat. Se’ns va respondre que oficialment no se’n tenia constància. Se sap ja alguna cosa ?
La pregunta la respon el regidor d’Hisenda i diu que la quantitat és de 143-034,79 € que corresponen a l’aportació del 2008. Es pagarà en 60 mensualitats. Suposa que de l’aportació corresponen al 2009 també se n’haurà de retornar una quantitat.
2) Les obres d’ampliació del cementiri han suposat que s’arrenquessin diverses oliveres. Què se n’ha fet d’aquests arbres ?
El regidor d’Urbanisme ens respon que aquestes oliveres s’han replantat al voltant del cementiri.
3) El setembre de 2009 es va acordar de resoldre el conflicte que mantenen diversos propietaris sobre els límits de les seves propietats al polígon dels Joncarets. S’ha resolt ja aquest conflicte ?
Respon el secretari que des del passat mes de juliol s’ha contractat una empresa topogràfica per tal d’elaborar el plànol de la zona.
4) Al Regió 7 vam poder llegir que s’havien de fer arribar propostes a l’Ajuntament de Súria sobre la urbanització de la plaça de la Serradora. Qui ha de fer-se càrrec d’aquesta urbanització ?
De la urbanització se’n fa càrrec la Junta de Compensació que té la seu a l’Ajuntament de Súria. Per això, és aquesta Junta qui adjudica l’obra i qui escull el licitador.
5) Aquest estiu ha tingut lloc el relleu de l’Educadora Social. Per què ha tingut lloc aquest canvi ? En quina situació contractual es troba la nova treballadora ?
La plaça d’Educadora Social estava en interinitat. Es va convocar una fase d’oposició on es van presentar dues candidates. L’oposició va ser guanyada per la persona que no estava com a interina. De moment, aquesta nova Educadora Social està en fase de pràctiques fins a finals de novembre.
6) Algú assumirà la seva responsabilitat per les errades urbanístiques que han portat l’Ajuntament a diversos contenciosos ? Qui assumirà els costos d’aquests contenciosos ? Disposa l’Ajuntament de prou diners per fer-hi front ?
La pregunta la respon l’Alcalde i diu que, de moment, es nomenarà un responsable que executi la sentència. Posteriorment, es prendran les mesures que es considerin oportunes. La responsabilitat està coberta per les companyies d’assegurances que es faran càrrec de tots els costos.
7) El passat 9 de setembre, la vicepresidenta econòmica Elena Salgado avançava que el govern de l’Estat permetria un endeutament del 75% als consistoris de cara a fer inversions per a l’any 2011. L’Ajuntament de Súria pot acollir-se a aquesta iniciativa ? Quin és el procés que cal seguir ?
Actualment, l’endeutament de l’Ajuntament de Súria està al voltant del 57%; per tant, podrem sol·licitar aquests crèdits que permetran fer inversions el proper 2011.
8) Quin és l’estat de comptes de la Festa Major 2010 ?
Respon el regidor de Festes que el cost de la Festa Major ha estat de 53.667 €, tot i que encara manquen algunes factures per pagar (com l’SGAE). Calcula que de la partida pressupostària (70.000€) se’n gastarà el 80%.
9) Amb l’ampliació de la vorera que s’està fent, es tallaran els arbres que hi ha a Sant Jaume ?
No es tallaran; es faran els encaixos corresponents a la nova vorera.
10) Quin és el cost de la millora de la vorera que s’ha fet a la carretera de Manresa ?
Segons el regidor de Via Pública, el cost de la mà d’obra és de 0€ perquè la vorera l’han realitzada treballadors que estan dins dels plans d’ocupació. Pel que fa al cost de material, encara no disposa de la factura.
Actes de la Junta de Govern Local:
[1 de juny]
11) Per què s’ha concedit una subvenció de 3706,20 € al Centre d’Esports Súria ?
Per poder pagar el projecte de seguretat i salut quan es va fer l’obra del camp.
[8 de juny]
12) Quines reparacions s’han fet a la coberta de l’Ajuntament ? Com és que s’ha hagut de pagar per aquestes reparacions ?
Les reparacions són degudes a problemes de goteres i entrades d’aigua al pati que no eren a causa de la coberta i, l’altra raó, per evitar l’entrada de coloms donat que la coberta no reposa directament sobre la teulada. Totes aquestes modificacions no estaven contemplades en el projecte, per tant, s’han de pagar les reparacions. L’obra ha estat adjudicada a una empresa surienca.
divendres, 23 de juliol del 2010
Navegar amb seguretat (Funció. Núm. 67)
La Fundació Observatori Societat de la Informació (Fobsic) i el Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya (Cesicat) van presentar a Reus els resultats de l'enquesta "Seguretat en l'ús d'Internet dels nois i noies de 8 a 14 anys". L'estudi alerta sobre algunes conductes poc segures a Internet tant per part dels joves com dels seus pares, mares o tutors. En destaquen tres xifres:
* La meitat dels nens i nenes entre 8 i 14 anys participen en xarxes socials d'Internet.
* Tres de cada deu menors naveguen per Internet sense cap adult al seu voltant.
* Al 72,9% dels adults els agradaria rebre informació sobre temes de seguretat informàtica.
Davant d'aquests resultats, el Cesicat ha impulsat una campanya de conscienciació sobre la seguretat a la xarxa. La campanya està protagonitzada pel Cesc i la Cati, dos germans a qui agrada molt navegar per internet. Amb un llenguatge clar i planer, els dos joves expliquen, a través de fídeos i consells fàcils de seguir, com moure's per la xarxa de forma segura.
Si voleu consultar aquesta campanya, cliqueu un dels dos enllaços següents:
divendres, 9 de juliol del 2010
Declaració de l'Ajuntament de Súria
Ahir dijous (8 de juliol) es va celebrar un ple extraordinari on es va tractar el tema de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut de Catalunya. A la comissió d'estudi del dimarts dia 6, tots els grups municipals que formem part del Consistori vam consensuar el següent text:
El 28 de juny de 2010, després de 3 anys, el Tribunal Constitucional ha dictat sentència sobre el recurs presentat per alguns partits i altres ens contra l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.
Els recursos interposats per diferents partits polítics i institucions impugnaven el preàmbul, molts dels 223 articles del text i altres disposicions addicionals i finals de l’Estatut, però, a més, posaven en entredit el nostre sistema institucional i d’autogovern, i fins i tot, feien perillar l’encaix de Catalunya amb la resta d’Espanya, basada en el pacte i la concòrdia.
Ha estat un procès polèmic, protagonitzat per un Tribunal deslegitimat, que ha provocat un desgast politic sense precedents, en veure’s qüestionada la Llei de lleis del Poble de Catalunya, refrendada per les Corts Generals, el Parlament de Catalunya i el mateix poble en referèndum.
El TC finalment ha anul·lat 14 articles, reinterpreta altres 23 i accepta el preàmbul tot i negar eficàcia jurídica a l’al·lusió de Catalunya com a "nació" .
Malgrat això, les institucions, des de la responsabilitat, hem anat desplegant aquesta norma durant els quatre anys que porta en vigor, i desplegant, per tant, l’autogovern i els drets socials dels catalans i les catalanes arreu del territori.
A més, al llarg d’aquests 3 anys, el món local hem reiterat de forma continuada el nostre suport a l’Estatut, i la nostra ferma convicció que es tracta d’una norma constitucional.
El poble de Catalunya ha estat, sempre, un poble de diàleg i enteniment. Com a institució que som, acatem la sentència, però no la compartim i tenim el dret d’expressar la nostra indignació amb serenitat i respecte a la legalitat, des de la serenor que ha caracteritzat el nostre poble.
És per tot això que el Ple de l’Ajuntament de Súria
ACORDA:
Primer.- Reiterar el convenciment de la plena constitucionalitat de tot l’Estatut, aprovat per les Corts Generals, el Parlament de Catalunya i el poble de Catalunya.
Segon.- Defensar, més que mai, l’Autogovern de Catalunya, del qual l’Estatut n’és la seva expressió màxima i al qual els catalans i catalanes no pensem renunciar.
Tercer.- Expressar la decepció i indignació per un procés i una sentència que mai no s’hauria d’haver produït.
Quart.- Reiterar el malestar per haver-se dictat aquesta sentència, per part d’un Tribunal Constitucional que es considera desacreditat i deslegitimat.
Cinquè.- Rebutjar l’ús partidista que han fet alguns partits polítics davant de l’elaboració i aprovació de l’Estatut, demostrant una nul·la sensibilitat cap al poble de Catalunya i intentant limitar l’autogovern i impulsant campanyes de desprestigi contra l’Estatut arreu d’Espanya.
Sisè.- Refermar el nostre suport i la nostra col·laboració amb la resta d’institucions públiques catalanes perquè, amb voluntat política i determinació, de manera conjunta amb les institucions espanyoles, superem aquest entrebanc, comprometent-nos junts a desenvolupar tot el que hem pactat, acordat, votat i refrendat.
Setè.- Aquest Ajuntament de Súria es posa al costat i a disposició del President de la Generalitat, per a seguir treballant per assolir plenament els objectius fixats a l’Estatut, alguns dels quals ara han estat qüestionats.
Vuitè.- Fer sentir la nostra veu expressant el nostre sentiment d’afirmació nacional i la nostra voluntat de governar-nos, responent massivament i animant als nostres conciutadans a donar suport a les manifestacions que organitzin les forces polítiques i socials de manera conjunta per expressar cívicament i democràticament la nostra voluntat d’autoafirmació i d’autogovern, demostrant que som una nació, en especial la que es convoca per al proper dissabte, 10 de juliol, a Barcelona.
Novè.- Notificar aquest acord a l’Òmnium Cultural, als grups polítics del Parlament de Catalunya, a la Presidència de la Generalitat, a la Federació de Municipis de Catalunya, a l’Associació Catalana de Municipis i Comarques, al Tribunal Constitucional, als grups polítics de les Corts Generals i al Govern d’Espanya.
Súria, 6 de juliol de 2010.
L’Alcalde,
Signat: Antoni Julián Ribera
dimarts, 6 de juliol del 2010
dimarts, 29 de juny del 2010
FESTA MAJOR :)
per als que riuen; per als que somien; per als que s'amoïnen; per als que s'il·lusionen; per als que estudien; per als que treballen; per als que busquen feina; per als que voten; per als que no ho fan; per als nouvinguts; per als que un dia ho van ser; per als de sempre; per a la gent de les entitats; per als que formen les associacions de veïns; per als esportistes; per als intel·lectuals; per als que creuen en la política; per als que n'estan desencantats; per al jovent; per als que se'n consideren; per als músics; per als mestres...; per a TOTS els suriencs i TOTES les surienques...
l'alternativa independent per a Súria us desitja una
BONA FESTA MAJOR i un MILLOR ESTIU
l'alternativa independent per a Súria us desitja una
BONA FESTA MAJOR i un MILLOR ESTIU
dilluns, 21 de juny del 2010
Unànims
Sens dubte aquest és el mot que millor pot definir el desenvolupament del ple ordinari del mes de juny, un ple que es va celebrar el dijous dia 17. Potser per l’ambient pre-estiuenc o per casualitat, o bé per altres factors, el cas és que, en l’esmentat ple, es van aprovar per unanimitat els quatre dictàmens que va presentar l’equip de govern. Aquesta ja és una novetat important. Una altra va ser el desenvolupament del mateix ple: hi va haver un respecte absolut, sense demagògies, per part d’uns i altres i, per primera vegada, vam tenir la sensació que l’equip de govern tenia ganes d’explicar-se.
Així, vam aprovar l’actualització del quadre de multes per tal d’adaptar-lo a la nova llei de seguretat viària. Entre altres novetats, destacar que l’import de les infraccions considerades lleus serà de 90 €; aquest és l’únic import a criteri dels Ajuntaments. Amb aquesta nova llei, per exemple, aparcar damunt de la vorera es considera una infracció greu i està penalitzada amb 200€ de multa.
Per acabar una darrera sorpresa, l’equip de govern va comentar la possibilitat de tancar l’accés al carrer Francesc Coll en horari d’entrada i sortida escolar. Va oblidar de dir que aquesta proposta ja la va presentar l’alternativa independent per a Súria en el ple ordinari celebrat el 30 d’abril de 2009 !!
Així, vam aprovar l’actualització del quadre de multes per tal d’adaptar-lo a la nova llei de seguretat viària. Entre altres novetats, destacar que l’import de les infraccions considerades lleus serà de 90 €; aquest és l’únic import a criteri dels Ajuntaments. Amb aquesta nova llei, per exemple, aparcar damunt de la vorera es considera una infracció greu i està penalitzada amb 200€ de multa.
Un segon dictamen deixa sense efecte el nomenament de Josep Reguant com a responsable de l’Arxiu Històric Municipal; a partir d’ara, d’aquesta tasca se’n cuidarà la Diputació de Barcelona. Aprofitem per agrair al senyor Josep Reguant la feina realitzada al llarg de 22 anys de dedicació.
S’ha aprovat un catàleg de masies i cases rurals amb la finalitat d’evitar que es realitzin obres que no siguin adients a la tipologia d’aquestes construccions. L’alternativa independent per a Súria espera que es respecti aquesta catalogació i no passi com ha passat en altres edificis suriencs, com el Casinet o l’antiga caserna, que tot i estar catalogats s’hi han fet obres que no s’ajusten al s'havia establert.
El quart dictamen aprovat per unanimitat és el que fa referència a la reducció de les retribucions rebudes per part d’alcalde, regidors, grups municipals i treballadors públics. La finalitat de la mesura, com ja deveu saber, és la reducció del dèficit públic. Així, la retribució de l’Alcalde es reduirà en un 7%, la dels regidors i regidores, en un 2% i la dels grups municipals en un 5%. I pel que fa als treballadors públics, se’ls aplicaran les reduccions previstes en el decret aprovat pel govern de l’Estat espanyol el passat 20 de maig.
L’aiS va presentar un prec per a què s’adoptessin les mesures necessàries per millorar l’estat de les pistes de tenis del Casino i se’n regulés el seu ús. L’equip de govern municipal va acceptar el prec.
dimecres, 16 de juny del 2010
10.000 i escaig
Fa tres anys que un grup de gent vam decidir que a la política municipal surienca li calia un aire nou, una nova visió i una nova manera de fer, allunyada del tradicional bipartidisme que hi ha hagut a l’Ajuntament i allunyada també de les formes d’uns i altres. Defensàvem, i defensem, la coherència, el sentit comú, el diàleg, la participació i una actitud positiva. Naixia l’alternativa independent per a Súria i, gràcies a la confiança d’uns quants suriencs, aconseguíem entrar a formar part del consistori municipal.
L’actitud que hem mantingut des de l’oposició sempre ha estat la de construir, la de sumar positivament, la d’intentar fomentar la participació dels suriencs a la política municipal... En aquest sentit, l’aiS va ser el primer grup municipal surienc que va disposar d’un bloc (www.espai-ais.blogspot.com) des d’on transmetre la seva actuació i amb la finalitat d’apropar la política municipal a tothom.
Després de tres anys, el bloc ha superat les 10.000 visites. És una dada important i que ens fa molt feliços i, per això, us volem agrair la confiança i el seguiment que féu del bloc. Sens dubte, un dels primers objectius que ens vam marcar l’hem pogut assolir gràcies a vosaltres. Malgrat això, també us hem de comentar que cal anar millorant i ens agradaria que, a més de visitar-lo, participéssiu activament en el bloc fent-nos arribar comentaris, dient la vostra opinió, fent-nos suggeriments, propostes... Us animem, doncs, a què féu aquest segon pas.
divendres, 23 d’abril del 2010
divendres, 2 d’abril del 2010
Unanimitat
El darrer ple ordinari, celebrat el 25 de març, va destacar per ser el primer ple en què tots els dictàmens presentats per l’equip de govern van ser aprovats amb el vot unànime dels diferents grups municipals. Així, es va aprovar de manera definitiva la relació de béns i drets afectats per les expropiacions de l’illa de Sant Jaume; una ordenança per tal d’adaptar-nos a una normativa europea que té la finalitat d’eliminar traves administratives; una modificació de crèdit, necessària per tal d’incorporar al pressupost municipal els ingressos que aportarà el Fons Estatal d’Ocupació i Sostenibilitat Local (FEOSL) i que són de 697.725 €.
Aquesta quantitat servirà per finançar la remodelació del Pla de la Font, el projecte de recuperació ciutadana del riu Cardener i la substitució d ela tanca perimetral del CEIP Francesc Macià. Per a despesa social, tal i com preveu el FEOSL, s’han destinat 21.096,58 € que l’equip de govern destinarà al “reforç de l’estructura educativa municipal”. L’alternativa independent de Súria va demanar que concretessin a què fa referència aquest concepte. La resposta: servirà per pagar els “conserges” de les escoles. Però, no havíem quedat que a les escoles no hi havia conserges ? Com és que encara l’equip de govern fa servir aquesta terminologia, si van ser ells els que van eliminar aquesta figura de les escoles ? Resumint, servirà per pagar una part del sou del personal de la brigada. Segons el secretari, això ja ho preveu aquest FEOSL amb la finalitat de disminuir el dèficit dels ajuntaments.
El següent dictamen aprovat feia referència als expedients de contractació de les obres (abans esmentades) del Fons Estatal per l’Ocupació i la Sostenibilitat Local. En aquest sentit, l’aiS va demanar als mitjans de comunicació presents al Ple i a l’equip de govern que en fessin la màxima difusió d’aquesta convocatòria per tal que s’hi presentin el major nombre d’empreses surienques possible. El darrer dictamen aprovat fa referència al programa de recuperació de les finques forestals corresponent al 2010.
Quan va arribar el moment de les preguntes orals, l’alternativa independent per a Súria, per mitjà del seu portaveu, va demanar al senyor González si era cert que s’havia suprimit la comissió de pubillatge. Va respondre que no era cert, que calia reorientar aquesta comissió i que l’acte de proclamació de la Pubilla el passarà a gestionar la comissió de Festa Major, com sempre –va afegir-.
No és així, senyor González; l’acte de proclamació de la Pubilla i l’Hereu, tot i estar inclòs en el calendari de la Festa Major, és un acte que l’ha gestionat sempre la comissió de pubillatge. Per tant, sembla ser que ja hi ha hagut aquesta reorientació. Una petita observació: com és que no s’ha fet cap reunió per parlar d’aquesta reorientació amb la comissió afectada ? El senyor González ha tirat pel dret, sense comptar amb ningú. O és que la resta de l’equip de govern estava al dia d’aquesta situació i de les intencions del regidor ?
Aquesta quantitat servirà per finançar la remodelació del Pla de la Font, el projecte de recuperació ciutadana del riu Cardener i la substitució d ela tanca perimetral del CEIP Francesc Macià. Per a despesa social, tal i com preveu el FEOSL, s’han destinat 21.096,58 € que l’equip de govern destinarà al “reforç de l’estructura educativa municipal”. L’alternativa independent de Súria va demanar que concretessin a què fa referència aquest concepte. La resposta: servirà per pagar els “conserges” de les escoles. Però, no havíem quedat que a les escoles no hi havia conserges ? Com és que encara l’equip de govern fa servir aquesta terminologia, si van ser ells els que van eliminar aquesta figura de les escoles ? Resumint, servirà per pagar una part del sou del personal de la brigada. Segons el secretari, això ja ho preveu aquest FEOSL amb la finalitat de disminuir el dèficit dels ajuntaments.
El següent dictamen aprovat feia referència als expedients de contractació de les obres (abans esmentades) del Fons Estatal per l’Ocupació i la Sostenibilitat Local. En aquest sentit, l’aiS va demanar als mitjans de comunicació presents al Ple i a l’equip de govern que en fessin la màxima difusió d’aquesta convocatòria per tal que s’hi presentin el major nombre d’empreses surienques possible. El darrer dictamen aprovat fa referència al programa de recuperació de les finques forestals corresponent al 2010.
Quan va arribar el moment de les preguntes orals, l’alternativa independent per a Súria, per mitjà del seu portaveu, va demanar al senyor González si era cert que s’havia suprimit la comissió de pubillatge. Va respondre que no era cert, que calia reorientar aquesta comissió i que l’acte de proclamació de la Pubilla el passarà a gestionar la comissió de Festa Major, com sempre –va afegir-.
No és així, senyor González; l’acte de proclamació de la Pubilla i l’Hereu, tot i estar inclòs en el calendari de la Festa Major, és un acte que l’ha gestionat sempre la comissió de pubillatge. Per tant, sembla ser que ja hi ha hagut aquesta reorientació. Una petita observació: com és que no s’ha fet cap reunió per parlar d’aquesta reorientació amb la comissió afectada ? El senyor González ha tirat pel dret, sense comptar amb ningú. O és que la resta de l’equip de govern estava al dia d’aquesta situació i de les intencions del regidor ?
dimarts, 26 de gener del 2010
Una pèssima gestió
Per argumentar el nostre vot, cal que fem un petit recordatori del desenvolupament del ple, celebrat el passat 17 de desembre, en què l’equip de govern va aprovar amb els seus vots l’adhesió de l’Ajuntament al conveni presentat per Corriola SL. En aquell ple, l’alternativa independent per a Súria va optar per l’abstenció donada la poca informació facilitada per l’equip de govern i la manca de temps material per a poder reunir els arguments necessaris per oposar-se a aquesta adhesió o bé votar-hi a favor. Més concretament, la informació que se’ns va facilitar ens va arribar dos dies abans de la celebració del Ple extraordinari i, només, quatre hores abans de la reunió que vam mantenir amb l’advocat que ha assessorat a l’equip de govern en aquest tema. A més, aquesta informació se’ns va enviar en un format inintel·ligible que dificultava enormement entendre el pla de viabilitat presentat per Corriola SL. En aquest ple, el senyor Ramon Codina, regidor de CiU, va demanar a l’equip de govern de posposar la votació (donat que la data final de termini era el dia 27 de gener) per tal de poder ampliar la informació rebuda i poder decidir d’una manera coherent el vot.
Crèiem i creiem, i això ho hem pogut constatar ara, que el tema era prou important per merèixer un debat no tan precipitat. És evident que l’equip de govern no va contemplar aquesta opció. L’única possibilitat que ens quedava per poder tornar a posar damunt la taula aquest tema era la de sol·licitar la convocatòria d’un nou Ple extraordinari demanat la revisió de l’adhesió al conveni aprovada anteriorment. És en aquest punt on ens trobem avui.
L’alternativa independent per a Súria ha fet els deures: hem escoltat, parlat, valorat, conegut, el que significa aquest conveni per a les diferents parts afectades. Així, ens hem reunit amb els creditors que volen que aquest conveni es replantegi o que inclogui garanties de pagament; ens hem reunit, per segona vegada, amb l’advocat que va gestionar aquesta temàtica per a l’equip de govern municipal; ens hem reunit amb els propietaris de l’empresa per conèixer de primera mà quina és la seva voluntat i hem parlat amb algun empresari que s’ha adherit al conveni. El resultat de totes aquestes converses, òbviament, ens ha permès gaudir d’una visió més àmplia de tota aquesta problemàtica i també ens ha servit per decidir el nostre vot que, de moment, encara no avancem.
Perquè abans d’emetre el nostre vot, cal que reflexionem en veu alta i ens preguntem per què l’equip de govern municipal no va fer aquest esforç de reunir a totes les parts implicades per tal d’aconseguir el màxim suport al conveni o, si més no, tranquil·litza aquells que no veuen clar que es pugui complir amb el mateix ? Per què aquesta necessitat d’aprovar el dictamen en només 48 hores ? Per què aquesta poca voluntat de comunicació ?
Se’ns acut una resposta: l’equip de govern no va valorar la importància d’aquell ple i aquella decisió. No va creure que es pogués generar aquest debat i aquest neguit generalitzat. Simplement... ha actuat com acostuma a fer-ho: amb la prepotència que li dóna el fet de tenir la majoria assegurada i, per tant, per què informar, per què debatre, per què buscar el consens...
En altres paraules, l’equip de govern ha fet una pèssima gestió: no ha estat capaç (segurament perquè no déu haver tingut aquesta voluntat) de liderar les converses amb les diferents parts. L’alternativa independent per a Súria creu que aquesta havia de ser la seva tasca principal, no actuar només com a part afectada (que també ho és) sinó exercir de mediador, liderar i facilitar el diàleg entre les parts, perquè, com a govern municipal, ha de vetllar per als interessos de la població i perquè, com a creditor, el deute reconegut a l’Ajuntament de Súria, representa el 40,16% dels creditors. Sabeu que, amb aquest percentatge, l’equip de govern podia presentar una proposta de conveni alternatiu a la presentada per l’empresa ? Per què no ho va fer ? De quina negociació ens parlen si no hi ha hagut cap contraproposta ?
Insistim, no heu sabut gestionar correctament aquesta situació i, per això, estem avui aquí. El paper de qualsevol gestor (poseu-li el títol o el càrrec que vulgueu) és precisament aquest, gestionar i decidir, i per fer-ho bé, cal, en primer lloc, que hi hagi la voluntat de voler-ho fer i, en segon lloc, cal informar al màxim i amb rigor, ser transparent, valorar què impliquen les decisions que es prenen (en aquest cas, la més evident, renunciar a uns 100.000 euros) i, sobretot, en temàtiques tan sensibles a nivell de població intentar de buscar el màxim consens possible
Finalment, l’alternativa independent per a Súria després de conèixer els arguments de les diferents parts afectades, després de constatar que cap d’aquestes parts vol que l’empresa vagi a liquidació, està d’acord en què l’Ajuntament mantingui la seva adhesió al conveni presentat per Corriola SL i, per tant, els seus regidors votaran en contra de la proposta presentada per ells mateixos i pels grups de CiU i GIS.
Crèiem i creiem, i això ho hem pogut constatar ara, que el tema era prou important per merèixer un debat no tan precipitat. És evident que l’equip de govern no va contemplar aquesta opció. L’única possibilitat que ens quedava per poder tornar a posar damunt la taula aquest tema era la de sol·licitar la convocatòria d’un nou Ple extraordinari demanat la revisió de l’adhesió al conveni aprovada anteriorment. És en aquest punt on ens trobem avui.
L’alternativa independent per a Súria ha fet els deures: hem escoltat, parlat, valorat, conegut, el que significa aquest conveni per a les diferents parts afectades. Així, ens hem reunit amb els creditors que volen que aquest conveni es replantegi o que inclogui garanties de pagament; ens hem reunit, per segona vegada, amb l’advocat que va gestionar aquesta temàtica per a l’equip de govern municipal; ens hem reunit amb els propietaris de l’empresa per conèixer de primera mà quina és la seva voluntat i hem parlat amb algun empresari que s’ha adherit al conveni. El resultat de totes aquestes converses, òbviament, ens ha permès gaudir d’una visió més àmplia de tota aquesta problemàtica i també ens ha servit per decidir el nostre vot que, de moment, encara no avancem.
Perquè abans d’emetre el nostre vot, cal que reflexionem en veu alta i ens preguntem per què l’equip de govern municipal no va fer aquest esforç de reunir a totes les parts implicades per tal d’aconseguir el màxim suport al conveni o, si més no, tranquil·litza aquells que no veuen clar que es pugui complir amb el mateix ? Per què aquesta necessitat d’aprovar el dictamen en només 48 hores ? Per què aquesta poca voluntat de comunicació ?
Se’ns acut una resposta: l’equip de govern no va valorar la importància d’aquell ple i aquella decisió. No va creure que es pogués generar aquest debat i aquest neguit generalitzat. Simplement... ha actuat com acostuma a fer-ho: amb la prepotència que li dóna el fet de tenir la majoria assegurada i, per tant, per què informar, per què debatre, per què buscar el consens...
En altres paraules, l’equip de govern ha fet una pèssima gestió: no ha estat capaç (segurament perquè no déu haver tingut aquesta voluntat) de liderar les converses amb les diferents parts. L’alternativa independent per a Súria creu que aquesta havia de ser la seva tasca principal, no actuar només com a part afectada (que també ho és) sinó exercir de mediador, liderar i facilitar el diàleg entre les parts, perquè, com a govern municipal, ha de vetllar per als interessos de la població i perquè, com a creditor, el deute reconegut a l’Ajuntament de Súria, representa el 40,16% dels creditors. Sabeu que, amb aquest percentatge, l’equip de govern podia presentar una proposta de conveni alternatiu a la presentada per l’empresa ? Per què no ho va fer ? De quina negociació ens parlen si no hi ha hagut cap contraproposta ?
Insistim, no heu sabut gestionar correctament aquesta situació i, per això, estem avui aquí. El paper de qualsevol gestor (poseu-li el títol o el càrrec que vulgueu) és precisament aquest, gestionar i decidir, i per fer-ho bé, cal, en primer lloc, que hi hagi la voluntat de voler-ho fer i, en segon lloc, cal informar al màxim i amb rigor, ser transparent, valorar què impliquen les decisions que es prenen (en aquest cas, la més evident, renunciar a uns 100.000 euros) i, sobretot, en temàtiques tan sensibles a nivell de població intentar de buscar el màxim consens possible
Finalment, l’alternativa independent per a Súria després de conèixer els arguments de les diferents parts afectades, després de constatar que cap d’aquestes parts vol que l’empresa vagi a liquidació, està d’acord en què l’Ajuntament mantingui la seva adhesió al conveni presentat per Corriola SL i, per tant, els seus regidors votaran en contra de la proposta presentada per ells mateixos i pels grups de CiU i GIS.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)