L'oposició política

Tots estarem d’acord que fer una tasca política d’oposició és un exercici fonamental dintre de qualsevol societat democràtica. I no tan sols això, sinó que també és una eina fonamental dintre del sistema polític, sempre i quan no sigui una finalitat en ella mateixa; sinó, malament aniríem.

Ens podem trobar, però, que la inèrcia dels anys hagi afectat el rol del que ha de ser una oposició política a dins d’un ajuntament. Per als que han estat al poder, no ser al govern és un parèntesi (llarg, en el cas de la nostra vila) amb un sol objectiu: tornar-hi a ser. Segurament, aquesta és la causa que moltes de les oposicions municipals hagin acabat convertint-se en un simple tràmit que té la seva màxima expressió amb algun gest purament teatral en els plens municipals. Poca cosa més. Hi deu haver massa en joc per fer veritable oposició.

Algú deu pensar que, pel fet d’estar a l’oposició, un grup municipal hauria d’estar en contra de qualsevol proposta de l’equip de govern o en contra de qualsevol proposta que no siguin les pròpies. Com es resumia molt bé en un rètol: No a tot !!! Aquesta no és la veritable oposició, l’oposició constructiva, perquè oposar-se per norma significa no plantejar alternatives, significa no participar en el desenvolupament del municipi. De vegades, aquesta oposició opta per l’abstenció; és legítim que ho faci, però ens sembla que també és una manera de donar la conformitat. Ja sabeu allò que diuen de “quien calla otorga”.

Un dels trets diferencials de l’alternativa independent per a Súria és el de mantenir-se ferm en les seves conviccions i en la seva manera de fer. Nosaltres entenem el fer oposició com una actitud constructiva, que busca la suma de voluntats més que no pas l’enfrontament, perquè la finalitat que tenim és la de treballar per a Súria. Amb aquesta voluntat constructiva hem creat un registre de parelles de fet, hem proposat un model organitzatiu diferent per a la Brigada municipal, estem al darrera del projecte “Súria, municipi lector”... És a dir, hem pogut incidir en la transformació del nostre municipi, tot i no estar dins de l’equip de govern. Aquesta mateixa actitud és la que ens porta a dir que sí als pressupostos municipals, tot i no estar d’acord en com s’han distribuït els diners per algunes partides (Caramelles, per exemple).

Entenem que la nostra actitud pugui desorientar a alguns, però estem segurs que els nostres votants i simpatitzants estan d’acord amb la nostra línia d’actuació... A més de no entorpir el treball i de sumar positivament, ens presentem com a una nova manera d’entendre el govern municipal, basada en el consens, el diàleg, el respecte i el treball en equip; aspectes que, malauradament, no estan massa presents en el nostre consistori.

La importància de la lectura

Com ja us vam informar, des del passat mes de maig, l'aiS ha estat treballant per tirar endavant el projecte de "Súria Municipi Lector". Finalment, a partir del proper mes de març es podrà començar a treballar-hi per tal de començar-lo a aplicar a partir del curs 2010-2011.

Ens ha semblat interessant de convidar-vos a llegir una reflexió sobre la importància de la lectura que publica Fèlix de Azúa a l'edició de El Periódico d'avui. Us reproduïm aquest article.

Ja són tres les vegades que m'he topat en alguna cadena de televisió amb reportatges alarmadíssims sobre la violència juvenil. Els cruels crims de joves mascles sobre femelles desvalgudes o les pallisses que femelles no tan desvalgudes claven a unes altres femelles vés a saber si desvalgudes o no. El locutor i la més freqüent locutora solen deixar anar un gest de consternació impagable quan es pregunten, senyores i senyors, per les causes de tanta barbàrie. Doncs ara els les explicaré.

N'hi ha unes quantes. Algunes de molt antigues, com ara la pobresa, la ideologia tradicionalista, el criminogen paternalisme mediterrani. Però n'hi ha d'altres que són noves i val la pena aturar-s'hi. Una de les més elementals tinc la seguretat que és el nou model de conducta que s'imposa als xavals des del cine i la televisió. ¿Els sembla un tòpic? ¡Naturalment!, però només perquè ningú sap com desterrar-lo d'una vegada. És indubtable que aquests homenets perforats amb metalls, rapats i ressentits, han après que la màxima elegància és portar a sobre un bon punxó i estomacar les xavales, com fan a la tele. I són iguals aquí, a Nàpols, a l'Equador o al Marroc. Idèntics. Tots miren el mateix programa.

L'única vacuna és la lectura, una activitat que els nostres mestres no poden garantir. Mentre els models de conducta es van construir amb un ordit literari, l'estructura moral del personatge imitat estava garantida. La lectura dóna forma a l'experiència, però hi afegeix una reflexió pròpia i autònoma. La imatge, no. Per això la lectura no és una activitat tècnica superada, sinó una de les fonts de l'aprenentatge més reprimida per unes elits que menyspreen la intel.ligència. Recomano (sobretot als mestres) la lectura de ¿Para qué sirve la literatura?, d'Antoine Compagnon (Acantilado), si volen recuperar una mica de fe en ells mateixos. Té els seus avantatges protegir el catxalot guenyo i la mosca vironera, però si tinguéssim un Govern mitjanament sensat finançaria una oenagé que estengués la lectura per aquest desolat país. Només que piquessin cent a l'any, ja estàvem salvats.

Parlem-ne !!

Aquest títol és una expressió que es fa servir per indicar una voluntat de diàleg; malgrat la nostra recerca al diccionari polític surienc, hem pogut comprovar que aquesta expressió no hi apareix i, per tant, sembla lògic que el tripartit que ens governa desconegui quin és el seu significat i, evidentment, no la posi mai en pràctica.

Un exemple. En la comissió d’estudi celebrada el passat 16 de desembre, entre d’altres temes, se’ns va explicar en què consistia el Fons Estatal d’Inversió Local (FEIL): Súria disposarà d’1.127.238 € per a invertir en obra pública. L’equip de govern ens va comunicar quines serien les seves propostes d’obres i vam acordar que la resta de grups municipals els faríem arribar les nostres. A més, en el document que se’ns lliurà s’afirmava que es “preveu convocar-nos a una reunió la setmana vinent [desembre] per a valorar aquest finançament inesperat”.

Doncs bé, hem celebrat el ple de gener, ha acabat el termini (31 de gener) per presentar els projectes i la reunió encara no ha tingut lloc. L’alternativa independent per a Súria va demanar al Ple per què no s’havia convocat aquesta reunió. La “resposta” (no hi havia temps per celebrar-la) va sonar a allò que se’n diu excuses de mal pagador i va servir per deixar en evidència a l’equip de govern municipal. Sobretot, després que el regidor d’urbanisme ens va informar del perquè s’havien escollit unes obres i no unes altres i, a més, vàrem poder comprovar que alguns dels projectes presentats coincideixen amb alguna de les nostres propostes.

Finalment, en la mateixa sessió plenària, es va fer aquesta reunió; amb una important diferència, però, tot ja estava decidit i, per tant, els grups de l’oposició no hi teníem res a dir.

No ens sembla que aquesta sigui la línia de govern correcta. L’aiS no vol posar entrebancs a l’equip de govern municipal, però tampoc vol donar-li un xec en blanc, com han fet altres grups municipals. Ho hem defensat sempre, des de la nostra aparició a l’escena política surienca: diàleg, treball conjunt i confiança; amb un sol objectiu, el d’obtenir el major benefici per a Súria.

maldeCAP

Si busquem al diccionari polític surienc descobrirem que aquest concepte es defineix com el “símptoma que pateix l’equip de govern municipal quan hom fa referència a alguna cèntrica obra surienca”. Tot i que també hi podem trobar un altre significat: “intent de rendibilitzar electoralment, per part d’alguns grups de l’oposició, la mateixa obra”.

Avui, però, ens quedarem amb el primer significat. Aquest símptoma planava sobre el darrer ple celebrat (el corresponent al mes de gener) i, molt possiblement, és el responsable de provocar la reacció del nostre alcalde davant les preguntes i suggeriments dels grups municipals que estem a l’oposició (perquè els que formen part de l’equip de govern, no obren boca) a l’hora d’interessar-se per saber com afectarà la situació que travessa l’empresa constructora al desenvolupament de l’esmentada obra. El símptoma va manifestar-se en una negativa a escoltar el que es proposava, en unes acusacions gratuïtes (i greus) cap a les representants del GIS, en unes respostes sense arguments i en una actitud prepotent a l’hora de no concedir torns de rèplica.

Des de l’alternativa independent per a Súria volem aconsellar-li uns remeis que faran desaparèixer aquest i d’altres símptomes. En primer lloc, una bona dosi de saber escoltar, per tal de poder trobar els arguments coherents que li permetin rebatre opinions i, en el cas de no trobar-los, per poder comprendre i no malinterpretar allò que se li està dient. En segon lloc, una altra dosi de tolerància i respecte per les opinions que no coincideixin amb la seva (o la del seu equip de govern); creiem que els grups que estem a l’oposició ens ho mereixem, no només per nosaltres mateixos, sinó, també, per la gent que ens ha votat. I per acabar, una dosi de diàleg, però, de veritat, per tal de no crispar l’ambient innecessàriament i no convertir el ple en una d’aquelles tertúlies de cafè a què fa, sovint, referència.

En resum, tal i com proposem des de l’aiS, coherència, responsabilitat i sentit comú (sovint, el menys comú de tots els sentits).