Fondo para el Empleo y la Sostenibilidad

El passat mes d’octubre el govern de l’Estat espanyol aprovà el Fondo Estatal para el Empleo y la Sostenibilidad Local 2010. Aquest nou fons, que complementa el Fons Estatal d’Inversió Local, forma part de l’anomenat Plan E i la seva finalitat és doble: per una banda, continuar amb mesures d’estímul per a l’economia i la creació de llocs de treball i, per altra banda, prendre un seguit d’iniciatives per encaminar el model econòmic actual cap a la sostenibilitat. El Fons està dotat amb 5000 milions d’euros que es distribueixen als municipis de manera proporcional a les seves dades de població i que es destinaran, principalment, a projectes sostenibles que s’executin a partir del proper 1 de gener de 2010.

Una altra novetat d’aquest Fons és que el 80 % de l’import atorgat es pot dedicar a inversions (contractes d’obres i instal·lacions; redacció de projectes; direcció d’obra, i equipaments) mentre que el 20 % restant pot ser destinat a despesa social (educació; serveis a persones en situació de dependència, prestacions de serveis socials).

Al municipi de Súria li corresponen un total de 697.725 €, que poden repartir-se en una inversió mínima de 557.900 € i en un límit per a despesa social de 139.825 €. La data màxima per a la presentació de projectes és el proper 26 de gener.

L’equip de govern municipal va informar als portaveus de tots els grups municipals de quins són els seus projectes i ens va demanar que els féssim arribar els nostres. L’alternativa independent per a Súria proposa les següents actuacions:

· Continuació i finalització de la remodelació de la plaça Sant Joan: actuació sobre la mateixa font (impermeabilització del soterrani; sistema de filtratge de l’aigua; enderrocament de la pèrgola); canvi del paviment del centre de la plaça; soterrament dels contenidors i conversió de la part de darrera de la font en un passeig.

· Soterrament del màxim nombre possible d’àrees de contenidors (plaça Sant Joan, pavelló, carrer Francesc Coll, carretera de Castelladral – encreuament avinguda Santa Bàrbara...).

· Millora i ampliació del passeig de Fusteret: caldria instal·lar una tanca de seguretat per als vianants que l’utilitzen i s’haurien de plantar-hi arbres per facilitar zones d’ombra i millorar l’entrada a Súria. També caldria enllaçar aquest passeig amb l’entrada del Polígon de la Pobla; amb l’enllumenat corresponent, arbres i mobiliari urbà.

· Condicionament del passeig del riu que va de la plaça Sant Joan fins a Reguant, amb la instal·lació de faroles solars; arranjament de la barana que hi ha sobre el canal. També es podria condicionar el tram de passeig del riu que va del pont a la palanca de Salipota amb aquestes faroles solars.

· Instal·lació de plaques solars als edificis municipals.

· Equipament de diverses zones wifi a la població.

És evident que no hi haurà prou pressupost per a totes les propostes presentades pels diversos grups municipals, caldrà, doncs, parlar-ne i establir les prioritats amb el màxim consens possible.

Incompatibilitats

Els tres grups que formem l’oposició en aquest consistori municipal vam decidir, davant la nul·la resposta per part de l’equip de govern, notificar a l’Agència Catalana de Residus respecte a uns abocaments de residus que s’efectuaven en una finca propietat del senyor Joan González, membre de l’equip de govern i regidor de Via Pública. Aquesta notificació (encara no resolta per part de l’Agència) va provocar que es “descobrís” que dos funcionaris municipals estaven exercint una activitat privada que, segons la Llei 53/1984 de 26 de desembre d'incompatibilitats del personal al servei de les administracions públiques, era del tot incompatible amb la seva tasca com a policies locals.

L’alternativa independent per a Súria considera que, els tres grups, hem fet la feina que calia perquè no hi ha cap persona o col·lectiu que estigui per sobre la llei i hem posat damunt la taula una situació fora de la legalitat que s’ha mantingut prop de vint anys. Hi ha qui argumenta que ho hem fet pensant en clau electoral (tot i que encara resta un any i mig per a les properes municipals); res més lluny de la realitat. L’alternativa independent per a Súria, des que va començar el seu projecte polític, ha defensat la transparència, la coherència i el sentit comú. Probablement, qui ens acusa d’electoralisme és perquè està acostumat a utilitzar aquest tipus de tàctiques (no cal que recordem senyor González que la passada legislatura vostè era a l’oposició i que, per poder formar part de l’equip de govern, va canviar tot el seu discurs i tota la seva estratègia en temes com el CAP, per exemple).

Res d’electoralisme, doncs, un fet més simple: vetllar pel compliment de la legislació vigent.

Ara ha arribat l’hora de resoldre aquesta situació que s’inicia l’any 1991 i que, per desconeixement o per deixadesa, les diferents corporacions municipals que s’han succeït al llarg d’aquests anys no han resolt mai. L’alternativa independent per a Súria està d’acord amb la solució adoptada per l’equip de govern obligant a escollir a aquestes persones una de les dues feines que desenvolupava perquè, tot i que la legislació ens empara i és evident que s’ha incomplert, valorem la seva tasca com a policies municipals i, a més, creiem que no tenim cap mena d’autoritat moral per sancionar aquests funcionaris; tenint en compte que al llarg de quatre legislatures cap membre de les diverses corporacions municipals (estigués al govern o a l’oposició) ha estat capaç d’afrontar aquesta problemàtica. És a dir, no té cap autoritat moral per sancionar aquell que ha permès que es perllongués aquesta situació irregular.

Així doncs, hem arribat a un punt d’inflexió que ha de servir per deixar ben clar, i garantir, que l’Ajuntament adverteix que no tolerarà una situació semblant i que, en cas de produir-se, actuarà amb el màxim rigor que la llei permeti.

'Danys col·laterals del 'cas Gürtel'' (www.elperiodico.cat)

(Un article d'Antoni Segura, catedràtic d'Història Contemporània de la Universitat de Barcelona)

La corrupció genera un vot captiu i, el que és més greu, falta de credibilitat en el sistema

La corrupció i el finançament il·legal dels partits polítics no són patrimoni de la dreta. Una altra qüestió és si l’electorat d’esquerres és més sensible als casos de corrupció. Aquesta afirmació vindria avalada pel cicle electoral 1993-2000, que inclou l’última victòria de Felipe González i les dues victòries –la segona per majoria absoluta– de José María Aznar. Entre aquests anys, el cens electoral va passar de 31 milions a gairebé 34 milions d’electors, un increment del 9%. El 1993, amb una abstenció del 23,6%, el PSOE obtenia poc més de 9.100.000 vots, el 38,8% del total, per 8.200.000 i el 34,8% del PP. El 1996, amb una abstenció més baixa, del 22,6%, el PP treia 9.700.000 vots i el 38,8%, mentre el PSOE es quedava en 9.400.000 i el 37,6%. El PSOE, minat pels casos de corrupció i del GAL, havia perdut la confiança d’una part de l’electorat (en percentatge, però no encara en vots). L’any 2000, la manca de lideratge i els serrells de la corrupció i del GAL deixaven el PSOE per sota dels 8 milions de vots i el 34,2% del total i el PP obtenia la majoria absoluta amb més de 10 milions de vots i el 44,5% del total. La clau fou l’abstenció, el 31,3%, més de 8 punts superior a la de 1996. Aquesta elevada abstenció es correspon amb la gran pèrdua de vots de l’esquerra, desencisada per la corrupció del PSOE. Les circumstàncies de les eleccions del 2004 no permeten fer les mateixes consideracions quan el PP va perdre el poder.

En l’àmbit local o provincial, quan la corrupció ha anat de la mà del totxo, la relació entre corrupció i disminució de la participació electoral no està gens clara, ja que aquesta funciona com una gran piràmide. Al vèrtex hi trobem els grans beneficiats per la corrupció (alcaldes, regidors, diputats provincials, empreses constructores, etcètera.), i a la base, una munió de petits productors i treballadors de la construcció a qui la corrupció garantia la feina abans de l’ensorrada del sector de l’habitatge. La corrupció teixeix una gran xarxa de la qual tothom sembla beneficiar-se, tot i no ser-ne conscients en la majoria dels casos. Es genera així un sistema de clientelisme que condueix al vot captiu que desvirtua el funcionament del sistema democràtic. Aquest és el primer dany col·lateral de la corrupció.

En el cas de la xarxa Gürtel, a mesura que es coneixen noves dades del sumari, la corrupció sembla que s’ha estès com una taca d’oli per municipis i comunitats governades pel PP i per les mateixes estructures del partit des dels darrers anys del Govern d’Aznar. I, certament, els principals dirigents de la trama sembla que no s’han estat de res per obtenir beneficis il·lícits: des d’especulacions immobiliàries fins a la visita del Papa a València. Les darreres enquestes semblen indicar que el cas pot acabar afectant les expectatives electorals del PP, com a conseqüència d’un retraïment del seu electorat desencisat per la contradicció entre els valors morals que defensa el seu partit i la gestió corrupta que han practicat alguns dels seus càrrecs electes i dels seus dirigents. És possible que, de manera insensata, alguns dels seus adversaris polítics contemplin amb bons ulls i amb una íntima satisfacció aquesta possible davallada electoral del PP per la via de l’abstenció. Lamentablement, això és un error, perquè el segon dany col·lateral i més important de la corrupció és la destrucció de la credibilitat en el sistema democràtic. La corrupció, que en determinats moments ha afectat tant el PP com el PSOE, condueix a estendre la sensació que «tots els polítics són iguals», la qual cosa, d’una banda, és profundament injusta, i, de l’altra, contribueix a desprestigiar el sistema democràtic, afeblint-lo i obrint el pas als professionals de la demagògia.

Els valors democràtics es basen en la participació dels ciutadans i en la seva capacitat de decidir i, per tant, l’abstenció és la principal de les malalties que pot patir. Especialment en moments de crisi econòmica, la corrupció té un efecte nociu i altament destructiu. És per això que cal exigir a tots els partits, i molt especialment al PP, una profunda regeneració que escombri, d’una vegada per totes, l’ombra sinistra de la corrupció. Ens hi juguem el futur i, per tant, no estaria malament encarar seriosament com hauria de ser el sistema de finançament dels partits i adoptar les mesures legislatives corresponents. Es guanyaria en transparència i, encara que potser no s’acabaria del tot amb la corrupció, se’n reduiria el camp d’actuació. A Catalunya tampoc estem exempts de la malaltia de la corrupció o de pràctiques que, encara que siguin legals, són rebutjables des de l’ètica política. Seria un greu error pensar que no ens afecta o creure que només és un problema del PP. Si, com fins ara, els responsables polítics es limiten a seguir la pràctica de l’estruç, podria succeir que el dia que treguin el cap sigui massa tard per a tots.

Una qüestió semàntica

Deixeu-nos tibar d’algun tòpic: inici del nou curs polític per descobrir que tot segueix igual i que l'actitud de l’equip de govern segueix sent la mateixa de sempre, és a dir, poques ganes d’explicar i poques explicacions.

Un exemple: l’alternativa independent per a Súria va preguntar al regidor de medi ambient per una activitat desestimada per l’equip de govern. La resposta del regidor és, per qualificar-la d’alguna manera amable, surrealista: afirma que ens hem equivocat la pregunta i que en lloc de “desestimar” s’hauria de parlar de “desistir”. Fer segons quines afirmacions, per voler demostrar vés a saber què, té un risc; ara, doncs, li tocarà assumir-lo.

L’aiS va redactar la pregunta a partir de la informació que l’equip de govern (del que és membre aquest regidor) proporciona als grups polítics municipals; per tant, si algú ha comès alguna errada “semàntica” han estat els seus companys de govern. Potser caldria ser una mica més curosos.

Què volem dir amb tota aquesta explicació ? Doncs, allò que ja fa temps que anem dient, tenim un govern poc acostumat al diàleg i amb poca (o cap) voluntat d’afavorir-lo. Probablement deuen pensar que el fet de disposar de majoria absoluta, els dóna la raó en tot allò que fan. Que equivocats que estan !!! El fet de sumar més que els altres no us fa infalibles, ni tampoc garanteix que la vostra actuació sigui la més correcta, com ho demostra l’errada en l’ampliació de la llar d’infants, l’acumulació de residus en finques particulars...

Dos darrers aspectes a comentar: en primer lloc, dir-vos que, de moment, ràdio Súria no transmetrà més plens municipals perquè no hi ha cap persona que se’n faci càrrec. Per tant, si la informació que rep la població ja és prou escassa, ara no en rebrà cap. Caldrà que assistiu als plens, és l’únic lloc on l’equip de govern està obligat a escoltar-vos.

En segon lloc, CiU va presentar un prec perquè es tanqui la circulació del carrer Francesc Coll en hores d’entrada i sortida a l’escola. Molt bé, hi estem totalment d’acord, com demostra que aquest mateix prec ja el va presentar l’aiS en el ple ordinari d’abril i que, igualment, va quedar sense resposta. Segurament, el tarannà erràtic de l’equip de govern els ha portat a pensar que, aquesta vegada, l’aprovarien.

“ Vuelva usted mañana “

A molts dels que llegiu aquest article, el títol no us dirà res. A molts d’altres, però, ens recorda aquell tarannà dels funcionaris d’abans que, més que resoldre problemes, sempre te’ls ajornaven etzibant-te un “vuelva usted mañana” després d’haver-te fet canviar, com a mínim, un parell de vegades de finestreta.

L’alternativa independent per a Súria considera que aquesta expressió, que resumiria la poca voluntat de diàleg, les poques ganes d’afrontar determinades qüestions, és la que millor reflecteix el desenvolupament del passat ple ordinari corresponent al mes de juny. Així, sembla que el tripartit que ens governa s’ha empeltat d’aquest esperit funcionarial, doncs va deixar sense resposta algunes de les qüestions plantejades per l’aiS. La primera, el prec que vam presentar denunciant l’incompliment de l’article 35.3 de la Llei del Patrimoni Cultural català, com ja expliquem àmpliament en l'anterior article d'aquest bloc.

A més, no ens van respondre com resoldria la sol·licitud que han fet el CEIP Mare de Déu de Montserrat i el CEIP Francesc Macià, referent a què l’horari del conserge cobreixi les 6 hores lectives dels alumnes. Tampoc se’ns van respondre les preguntes referents a l’abocament de residus en una finca de la carretera de Castelladral: L’Ajuntament ha fet alguna actuació per resoldre aquesta situació ? Quines actuacions s’han fet ? Podem considerar aquesta activitat com clausurada o legalitzada ? El/s propietari/s de la finca cobraven per aquest dipòsit de residus ? Se sap quina empresa hi trasllada els residus ? D’on s’han extret ? Per què no s’han traslladat a un abocador legalitzat ? S’ha fet alguna actuació contra aquesta empresa ?

La resposta de l’equip de govern: s’ha iniciat un expedient administratiu.

Meravella la capacitat de síntesi que demostren en aquesta resposta, oi ?

No tot, però, és negatiu: el futbol surienc ja podrà gaudir d’un camp de gespa artificial. Tot i que hem estat un dels darrers pobles de la comarca en modernitzar aquestes instal·lacions esportives, no ens podem estar de felicitar (com ho vam fer el dia del Ple) al regidor d’esports i, per extensió, a l’equip de govern per haver tancat definitivament aquest tema.