Què malmet la inversió estrangera a Espanya ? (llegit a www.vilaweb.cat))

Sala i Martín repassa les coses que malmeten la inversió estrangera a Espanya

Les paraules amenaçadores d'ahir de la vice-presidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, per acusar el sobiranisme català i basc de perjudicar la recuperació econòmica d'Espanya, han rebut avui una contundent resposta de l'economista Xavier Sala i Martín, que en un apunt al seu bloc fa un repàs d'aquelles coses que passen a Espanya que realment perjudiquen la inversió estrangera. Sala i Martín ironitza sobre el sentit de l'humor de la vice-presidenta i atribueix les dificultats de captar inversions estrangeres al fet que el món 's'ha adonat que Espanya és un país de pandereta'.

Llista de coses que senyala Sala i Martín com a responsables de la mala imatge d'Espanya al món:

- La corona, la primera institució de l'estat. 'Tot el món en fa mofa, amb un rei que va a caçar elefats molt cars amb una misteriosa senyoreta alemanya mentre el seu poble s'enfonsa en la misèria i té el gendre encausat per estafes milionàries'.

- El president del Tribunal Suprem espanyol, obligat a dimitir per 'malgastar diners públics en excursions romàntiques de cap de setmana'.

- El jutge més mediàtic i famós del món, en referència a Baltasar Garzón, expulsat de l'Audiència espanyola 'per haver estat demostrat que va espiar un acusat i va violar el secret entre advocat i client'.

- Els partits polítics 'violen sistemàticament totes les seves promeses electorals'. 'Deixen als ciutadans la sensació que el seu vot no serveix de res'.

- Imatges de l'AVE sense passatgers, aeroports sense avions, ciutats fantasma i infraestructures 'que els alemanys somnien cada dia...'

- Emilio Botín, 'el banquer més famós i internacional del país' i l'elit empresarial han contribuït a crear una mala imatge d'Espanya. 'A Botín se li va descubrir una fortuna de 2.000 milions d'euros amagada en un paradís fiscal i un dels seus subordinats, que va ser indultat un cop ja havia estat declarat culpable en els tribunals'...

- La nefasta aportació de les entitats supervisores, encapçalades pel Banc d'Espanya, 'una entitat que ha agreujat la crisi amb una absurda política de fusions bancàries que ha acabat contaminant els bancs i les caixes sanes...'

- El Partit Popular, que 'va pensar amb arrogància que tan sols pel fet de guanyar calmaria els mercats internacionals, tot i que el PP governa el País Valencià amb tots els escàndols de corrupció i de dilapidació estratosfèrica dels diners públics...'. 'Amb un ministre d'Hisenda que sempre troba la manera per espolsar-se les seves accions i enganys i donar la culpa als altres, des dels estrangers a les autonomies...'.

'Aquest govern s'ha convertit en l'única empresa d'Espanya que crea ocupació, encara que sigui tan sols per col·locar militants del PP, familiars i amics, entre els quals... el marit de la senyora vice-presidenta!' I Sala i Martín acaba: 'El descrèdit d'Espanya no és culpa del sobiranisme. És culpa de vostès. I el sobiranisme... també'.

Cinquè aniversari de la crisi

Fa cinc anys les portades dels diferents mitjans de comunicació es feien ressò d'una operació sense precedents: el Banc Central Europeu (BCE) i la Reserva Federal dels Estats Units injectaven 94.800 milions d'euros als mercats per aturar a Europa l'efecte de la crisi de les hipoteques nord-americanes; era l'inici de l'anomenada, després, crisi de les subprime. Aquesta acció ccordinada no va poder evitar el col·lapse de Nothern Rock ni del Lehman Brothers, tampoc la recessió global, ni la crisi del deute en què està immersa Europa.

Una bona (i divertida) manera per entendre com la crisi va afectar a l'Estat espanyol és aquesta: 

Quant ens costa Espanya ?

Si esteu al cas de les darreres notícies, un dels conceptes de més actualitat és el de "Espoli Fiscal"que podríem definir com la diferència del que paguem els ciutadans i ciutadanes de Catalunya en impostos a l'Estat espanyol i els diners que el govern de l'Estat acaba gastant (tant directament com indirecta) a Catalunya.

A partir d'avui, si voleu saber quant ens costa als catalans i catalanes Espanya, només cal que cliqueu aquest enllaç: http://espolimetre.cat/#

Un ple extraordinari

Amb aquest escrit volem informar-vos del desenvolupament del ple extraordinari que es va celebrar el passat dimarts dia 31 de juliol. Un ple que té aquest qualificatiu d’extraordinari no només per la data de la seva celebració sinó, també, pels diversos dictàmens que s’hi van presentar i aprovar.

Un d’aquests dictàmens va ser el que fa referència a la gestió del servei de neteja dels espais municipals. A partir del dia 1 d’agost, aquest servei passarà a estar gestionat directament per l’Ajuntament. Aquest fet significarà per l’Ajuntament i, en definitiva, per Súria, un important estalvi econòmic que no implicarà una disminució de la qualitat d’aquest servei. A més, aquest canvi permet mantenir els mateixos llocs de treball que fins ara hi havia, fet que també val la pena destacar tenint en compte la conjuntura econòmica en què ens trobem.

El segon dictamen que volem destacar és el que fa referència a l’aprovació de les taxes de l’Escola Municipal de Música. Un text que va molt més enllà de l’aprovació d’unes taxes perquè significa aprovar la implantació d’un nou model a l’Escola Municipal de Música que la farà més sostenible econòmicament, pedagògicament i socialment. El camí, fins a l’aprovació d’aquest dictamen, no ha estat gens fàcil per les resistències als canvis (es veuen més com amenaces que com a oportunitats) i per visions (legítimes) però estrictament economicistes que no han ajudat a la tasca de l’Ana Pérez (regidora d’Educació i Cultura). Malgrat tot, ens hem ensortit i, a partir del proper setembre, l’Escola Municipal de Música iniciarà el seu camí cap a la implantació plena d’aquest nou model, gràcies a la constància, perseverança i implicació de tot l’equip de govern però, especialment, de la nostra/vostra regidora.