dilluns, 15 d’abril del 2013

Políticament (in)correcte. Comèdia de l'absurd en tres actes



Com ja sabeu, el tema “estrella” d’aquests darrers mesos (des de novembre, concretament) ha estat la imputació de l’equip de govern de l’Ajuntament de Súria i de dos tècnics municipals per un suposat delicte de prevaricació. També sabeu, que aquestes persones, set en total,  van anar a declarar davant del jutge i que, hores d’ara, la resolució d’aquesta denúncia és a les seves mans. Doncs bé, amb aquest escrit intentarem que comprengueu el que està passant.


Acte 1r. Els tècnics municipals i l’equip de govern han actuat, en tot aquest afer, amb total transparència i legalitat perquè, des del primer moment, han disposat dels permisos necessaris per autoritzar una llicència d’obres per a la construcció d’un camí provisional d’accés a una rampa. Respecte aquesta obra, la de la rampa, dir-vos que l’Ajuntament no hi té cap mena de competència, per tant, ni atorga llicències, ni pot aturar activitat...


Què ha passat, doncs ?  “Senzillament”, estem al mig d’una guerra comercial on està en joc el mercat de la sal a nivell espanyol i, segurament, a nivell europeu. En aquesta guerra entre Iberpotash i empreses salineres, l’Ajuntament és l’element més dèbil i, per tant, l’objectiu més fàcilment atacable.


Malgrat la nostra poca experiència en el govern municipal, el permís d’obres que vam atorgar comptava amb els informes favorables de diversos departaments de la Generalitat i, per tant, no hi havia cap problema per a concedir-lo.


Acte 2n. Davant la denúncia presentada, aquests mateixos departaments de la Generalitat  que ens havien donat els permisos necessaris per a la llicència decideixen aturar l’obra. Una decisió, en principi, totalment incoherent i absurda. Però anem una mica més enllà i pensem què és la política i com, molt sovint, en les decisions que han de prendre els polítics hi juguen un paper determinant interessos personals i/o interessos de partit.


Estem dient-vos que algun o alguns membres d’aquests departaments davant la volada mediàtica que estava prenent la denúncia, van tenir por que acabés afectant-los personalment o, el que devia ser més important, el seu càrrec. Aquests personatges no van tenir cap problema per “salvar el cul” (perdoneu l’expressió) i deixar en evidència l’actuació de l’equip de govern de Súria i dels tècnics municipals. És així de senzill i de clar. Algú va decidir que els seus companys de partit polític (CiU) no importaven gens  i que era molt més important arrapar-se al seu càrrec costés el que costés. Suposo que nosaltres, com a Ajuntament simplement se’ns veu com a “danys col·laterals”. Però, la hipocresia és tan gran que , llavors s’omplen la boca defensant el municipalisme, els seus batlles, etc., etc.


Enteneu ara per què la gent de l’aiS rebutgem que se’ns qualifiqui de polítics ? Enteneu per què ens vam presentar com una agrupació d’electors i no en les llistes d’un partit polític ? No cal respondre, és evident.


Acte 3r. El tercer acte d’aquesta comèdia de l’absurd és protagonitzat pels voltors, aquells que volen aprofitar l’enrenou per a benefici personal (o de partit). Aquí ens hi apareixen les CUP que s’apunten al carro de la denúncia per a rendibilitzar-la políticament i mediàticament... Convoquen una “gran” roda de premsa a Barcelona, on hi assisteix només un mitjà de comunicació. Suposo que és una lliçó de la importància del tema a nivell nacional i del pes de les CUP en els mitjans de comunicació...


L’altre protagonista és el GIIS que, intentant rendibilitzar-ho al màxim a nivell municipal, no dubta en utilitzar un setmanari “independent” per atacar l’equip de govern i per personalitzar aquests atacs en un dels seus membres. Segueixen en la mateixa línia com els vam conèixer aviat farà sis anys: mentint, intoxicant, manipulant titulars..., sense importar-los res ni ningú. Encara hi ha un despropòsit (o absurditat) més: aquest grup polític ha presentat la proposta d’elaboració d’un codi ètic per a l’Ajuntament !!  No us sembla una hipocresia ?


Final. Entre tanta absurditat i desencerts, permeteu-nos agrair l’actitud dels regidors del PSC donant suport a l’actuació dels tècnics i de l’equip de govern municipal i entenent, des del primer moment, en què consisteix tota aquesta història.

La guerra europea de la sal entre Iberpotash y Salins du Midi se libra en España (llegit a www.elconfidencial.com)

Autor: Marcos Lamelas

Hasta ahora el mercado de la sal en Europa se encontraba en manos de dos grupos: los alemanes de la multinacional K+S y los franceses de Salins du Midi. Pero este relativo equilibrio –relativo porque la empresa alemana es diez veces mayor que la francesa– se rompió en 1998 cuando el grupo israelí ICL entró en España a través de Iberpotash y se hizo con la explotación de las minas de Súria y Sallent, cerca de Manresa. Este hecho tuvo una derivada inesperada que ha desembocado en una verdadera guerra de la sal entre Iberpotash y el grupo francés.
Iberpotash inició una gran inversión minera en Cataluña, de 600 millones, que ha incluido el cierre de la mina de Sallent y una mejor explotación de la de Súria para extraer potasa. La potasa es una materia prima muy demandada por los fabricantes de fertilizantes. Pero una de las consecuencias fue que de las minas también se extrae sal y el grupo Iberpotash tiene un plan de comercialización de este producto muy agresivo. 
La sal proveniente de la cuenca minera de Súria es muy pura, ideal para grandes consumos industriales. De aquí que Salins du Midi haya iniciado una batalla de recursos legales, investigaciones de detectives y acusaciones diversas que han acabado con el alcalde de Súria, Josep Maria Canudas, y otros miembros del equipo del gobierno municipal imputados por los permisos otorgados a la explotación minera de Iberpotash, que por otro lado siempre se ha llevado a cabo de la mano de las administraciones, incluyendo el Gobierno central y la Generalitat de Cataluña.
Fuentes de Iberpotash han declinado hacer declaraciones y se han limitado a señalar que se está cumpliendo el calendario en la primera fase de las inversiones, 200 millones de euros en construir un rampa gigantesca que baja a 900 metros del subsuelo y que permitirá sacar el mineral de manera intensiva y mediante una enorme cinta transportadora.
Pero otras fuentes del sector minero han explicado que detrás de las denuncias y recursos se encuentra Salins du Midi, a veces con abogados interpuestos, a veces a través de la patronal Afasal.
Arbitraje de la CNC
El pulso ha llegado a la Comisión Nacional de la Competencia (CNC) que debe pronunciarse próximamente al respecto. Para Iberpotash, Salins du Midi está intentando parar una inversión que le afectará porque puede hacer bajar los precios de la sal en Europa. Por su parte, el grupo francés considera que el proyecto de Súria afectará a la competencia, ya que sólo en esta mina se generará más de 2 millones de toneladas de sal al año, el doble de lo que suma actualmente todo el mercado español.
Aún así, la sal no es el principal objetivo de Iberpotash. El grupo espera extraer potasas y explotar las vetas de este mineral, para las que se calcula que hay reservas para casi cien años.
Salins du Midi, en venta
Todo esto ocurre mientras en Francia, los principales fondos accionistas de Salins du Midi, Abénex y Chequers, han puesto el grupo a la venta y han encargado al banco de negocio Lazard que busque un comprador. 
Fuentes financieras han explicado que la operación se ha ofrecido a ICL, el accionista de Iberpotash, una multinacional israelí que factura más de 7.000 millones de dólares anuales. ICL ha desestimado la adquisición, ya que su plan de expansión para Europa pasa por potenciar Iberpostash, que ahora vende 350 millones anuales, y aprovechar el corredor del Mediterráneo ferroviario de mercancías que se está proyectando para inundar de sal barata y de calidad el mercado europeo.
Iberpotash está buscando que grandes grupos de química básica que son grandes consumidores de sal inviertan en la zona de Manresa y que su empresa se convierta en una especie de locomotora industrial en el área de Manresa. Por ahora, Gas Natural ya participa en un proyecto para almacenar gas en minas vacías que supondrán 350 millones de euros. Pero se quiere sumar a otras multinacionales que puedan ser grandes consumidoras de sal.
Así que España ha sido el escenario escogido por israelíes y franceses para dar la batalla en esta guerra en la que se juega el futuro del mercado europeo de la sal. El próximo capítulo lo escribirá el regulador de competencia español.