Avui, amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya, després de les demostracions de canvi i de força cívica de l’últim any, podem dir que el país es troba en un moment important i decisiu. Catalunya està immersa en una mena de segona transició en la qual la societat civil ha de tenir més protagonisme en la presa de decisions en un context d’aprofundiment democràtic.
El país necessita respostes en un moment en què les relacions amb Espanya estan en un punt de no retorn, estem patint de valent la crisi econòmica, que afecta especialment les generacions més joves, estem afrontant nous desafiaments a la nostra llengua que crèiem superats. En aquests moments, un any després de la manifestació del 10 de juliol i un cop tancat el cicle de les consultes, havent demostrat que el gruix de la gent vol decidir el propi futur, havent provat fins i tot la militància democràtica dels ciutadans, la pregunta que més escoltem és “I ara, què?”.
Des de la societat organitzada que creu en un país millor i més lliure volem destacar tres punts indispensables per fer avançar el nostre país.
Tres punts que avui, Diada Nacional de Catalunya, volem tornar a posar sobre la taula:
1. El model d’immersió i la nostra llengua no poden patir més atacs ni perillar per accions particulars. La nostra llengua ha de ser llengua vehicular a l’escola i a tots els espais socials. Cal, amb les mesures legals necessàries, seguir defensant la llengua de qualsevol atac arreu dels Països Catalans. Cal defensar el model d’immersió lingüística com a model viable de cohesió i construcció social i cal impulsar un gran acord social, polític i econòmic per fer del català la llengua comuna de tots els qui vivim en aquest país, assegurant així, un país d’igualtat d’oportunitats per a tots i totes, joves i grans.
2. En els propers quatre anys Catalunya ha de poder fer un pas important en dos aspectes: ha de recaptar els seus impostos i ha de determinar la seva política econòmica. En els propers mesos caldrà exigir la unitat de la classe política per assolir un acord, al més ampli possible, per a un model de concert econòmic. No acceptarem cap rebaixa ni rendició i, si l’Estat espanyol s’hi oposa, ens comprometem a estudiar fórmules d’objecció fiscal com a pas ferm cap a la independència econòmica.
3. Ens cal tota la força de la societat civil per deixar ben clar que Catalunya té dret a decidir. Cal que l’acció pública i la de la societat civil conflueixin en un camí irrenunciable i efectiu del dret a l’autodeterminació. Aquest camí només pot arribar al seu destí quan es convoqui un referèndum de manera oficial i vinculant a tot el país.
Per tot això som avui aquí. Per commemorar i reivindicar la nostra Festa Nacional i per deixar ben clar que la lluita continua.
Visca Catalunya!
