dilluns, 10 de desembre del 2012

Parc Municipal Macary i Viader

Avui el Ple de l'Ajuntament de Súria ha celebrat una sessió extraordinària per tal de nomenar com a Fills Adoptius de Súria a René Macary i Emili Viader qui, al 1912, van descobrir la potassa a Súria i a l'Estat espanyol. A més d'aquest tírol honorífic, també es dedica el Parc Municipal del Casino a la seva memòria, passant-se a anomenar "Parc Municipal Macary i Viader".

En aquesta sessió extraordinària, els regidors de l'alternativa independent per a Súria han argumentat la seva posició favorable a aquest dictamen amb la lectura del següent document:



“Entre el otoño de 1911 y la primavera de 1912, Emilio empezó los trabajos de profundización de un pozo maestro en el terreno comprado en torno al Salín, dentro la demarcación de la concesión Roumanie. Localizó el macizo de sal después de haber profundizado 68 m y traspasado el recubrimiento de margas con yesos. Llegado aquí, inició los trabajos para abrir una galería horizontal de reconocimiento con una longitud de 30 m. En el trascurso de estas labores, y una vez superados los 3,5 m de grueso de las margas, se localizaron varias capas de sal de color rosado con anhidrita y unos gruesos que podían ir desde 1 m hasta los 8. Finalmente, se encontraran las primeras manifestaciones de sales potásicas, que analizadas por la farmacia Bofill de Barcelona, confirmaron la presencia de la potasa en Salín de Súria. La potasa se había “descubierto” oficialmente.” 



Així, d’una manera tan aparentment simple, tenia lloc un dels fets més significatius per a la Súria del segle XX i sembla que, també, per a la Súria del segle XXI. René Macary i Emili Viader havien descobert un jaciment de sals potàssiques que transformà la fesomia física, humana i social de Súria i que va significar, al llarg del segle passat, el factor més important d’augment demogràfic per a la nostra vila.

El descobriment i posterior explotació d’aquest jaciment ha canviat el paisatge físic i humà de Súria: amb els castellets típics de cada pou, amb el runam salí, amb l’arribada del ferrocarril, amb el creixement urbanístic de la vila per tal de donar cabuda a una munió de gent vinguda des d’altres localitats catalanes i des de diverses regions de l’Estat espanyol. Potser com anècdota, però ens hem parat a pensar que hagués estat de nosaltres sense aquest descobriment ?  Una resposta, a tall d’exemple, els dos regidors de l’alternativa independent per a Súria segurament no estaríem aquí perquè les nostres famílies són a Súria gràcies a l’activitat minera.

A més d’aquests canvis físics i humans, també el descobriment de la potassa ha generat i genera riquesa i prosperitat econòmica per a molts suriencs i surienques que, directa o indirectament, depenen de l’explotació minera. Però, a més a més, aquest descobriment ens va permetre posicionar-nos en un món que començava a ser global i al que aportàvem la potassa, un dels nutrients essencials per al creixement vegetal i que és indispensable en l’agricultura moderna d’alt rendiment.

Tenint en compte la transcendència del descobriment, sembla difícil entendre per què s’ha tardat tant en reconèixer la importància del mateix. La celebració d’un centenari, però,  és un bon moment per fer els reconeixements que calguin i, aquest, el que estem celebrant aquí, és un dels que calia fer, per això l’alternativa independent per a Súria votarà a favor del nomenament com a Fills Adoptius de Súria a René Macary i Emili Viader. És una bona ocasió perquè  aquests noms agafin relleu i comencin a instal·lar-se en la memòria col·lectiva dels suriencs i les surienques. Pensem que fer-los fills adoptius de Súria és un deure que la nostra població té amb ells i posar el seu nom al parc actualment conegut com ‘El Casino’ és un bon homenatge i una bona forma perquè formin part del dia a dia de la nostra vila.

 __________________________________________________________________________________

El paràgraf inicial correspon a: A. Galera Pedrosa (2005) La búsqueda y explotación de la potasa en Cataluña. El parque cultural de la montaña de sal (Cardona, Bages) y la reinterpretación de su historia.



diumenge, 23 de setembre del 2012

La Recerca de la Felicitat (Xavier Sala i Martin)

Els marits possessius tendeixen a reaccionar predictiblement quan la seva esposa els anuncia que es divorcia: primer posen cara de sorpresa, després neguen els fets, tot seguit amenacen amb no signar els papers i, finalment, intenten fer-li creure que la separació l’enfonsarà econòmicament a ella ja que, sense ell, la dona no és res.
Després de la massiva manifestació de l’11 de Setembre on una part important dels catalans va expressar el seu desig de demanar el divorci d’Espanya, la reacció de la maquinària espanyola està seguint el guió predictible dels marits possessius.
Primer, la sorpresa. El silenci inicial i el boicot dels polítics espanyols a la conferència que el president Artur Mas va fer a Madrid demostra que els va agafar amb el pas canviat. Mas va argumentar que els catalans els hem intentat explicar durant 30 anys que no estàvem còmodes i les respostes han estat la negativa, el menyspreu, la indiferència i l’insult. I ara posen cara de sorpresa!
Després del desconcert inicial, la negació. Primer diuen que no hi havia tants manifestants perquè els 6 milions de catalans que no es van manifestar (entre els que hi sóc jo) tots són espanyolistes. Després explicaran que els que hi van anar, ho van fer enganyats per un pèrfid aparell propagandístic nazionalista (i ressaltaran la z) que intenta desviar l’atenció de la crisi. Diran que el dèficit és mentida, que el dèficit de Madrid i Balears és superior al català, i que no només Catalunya no està maltractada sinó que és deslleial ja que està demanant uns 5.000 milions al fons de rescat espanyol. El què no explicaran, però, és que aquests 5.000 milions que Espanya li prestarà (i no pas regalarà) a Catalunya queden petits al costat dels 300.000 milions d’euros que Catalunya ha regalat (i no pas prestat) a Espanya durant els darrers 30 anys. I no hauran entès res.
Aleshores passaran a la justificació: tot el què han fet ho han fet perquè Catalunya és Espanya i hi ha una constitució! Les escoles catalanes han d’ensenyar en espanyol (i no pas en suec) perquè Catalunya és Espanya i la constitució diu que a Espanya els nens tenen dret a ser ensenyats en Espanyol. I és veritat. Però clar, si el que volem no ho podem tenir perquè formem part d’Espanya, només hi ha una solució, no?
El següent pas serà negar-se a concedir la separació. Però com que en una democràcia és molt difícil negar-se a acceptar la voluntat de la majoria, diran que al referèndum haurien de votar tots els espanyols! I és que hi ha qui pensa que Catalunya i els catalans som propietat d’Espanya i que, per tant, la decisió l’han de prendre tots els espanyols. En països on les dones són propietat dels homes, elles no es poden separar sense l’aprovació dels marits. Però en els països lliures, democràtics i moderns, la dona que vol el divorci no necessita l'aprovació de ningú. Per tant, tal com va dir el seleccionador Vicente Del Bosque, el futur de Catalunya està en mans dels catalans. I si els catalans volem la independència de forma majoritària (i encara està per veure si aquesta majoria existeix a les urnes), la tindrem. Digui el què digui la constitució Espanyola. Digui el que digui la gent d’Alcorcón.
I finalment, vindrà la batalla psicològica: intentaran fer-nos veure que nosaltres, sense ells, no valem res. Intentaran explicar que tot el que tenim és gràcies a Espanya, el seu "enorme" mercat, la seva marca, la seva immaculada reputació internacional i la seva extraordinària generositat. Ens diran que el nostre principal mercat és Espanya i que si ells no compren cava, les nostres empreses s’arruinaran. Ens diran que si marxem, ens faran fora de l’Euro i de la UE i que impediran que mai no siguem europeus. I que sense ells i sense Europa serem més pobres que Xipre (per cert, l’il.luminat que va dir això hauria de saber que el PIB per càpita de Xipre és un 81% més elevat que el d’Extremadura!)
Ens diran que haurem d’assumir la part proporcional del deute de l’estat Espanyol (80% del PIB) i que, sumat al 20% que ja té la Generalitat, tindrem un deute insostenible del 100% del PIB. Diran que fora d’Espanya, Catalunya mai no tindrà finançament (ignorant que Catalunya no té finançament ara tot i que ara està dins d’Espanya). I que el deute de la Generalitat és bo escombraria i que, per tant, si Catalunya fos independent, encara ho seria més.
I tot això serà només per fer-nos entrar por al cos. Els suposats estudis que estimaran “amb precisió” que el PIB català caurà en un 10%, 30% o 60% seran tots una monumental farsa. Cap d’aquests estudis tindrà cap credibilitat perquè sense saber com serà el procés, si hi haurà boicots, en quines condicions quedarem dins d’Europa, on anirà a parar la part que els catalans hem dipositat al FMI o al BCE, etc és impossible saber quins seran els costos i els beneficis. És veritat que nosaltres tenim cava i que ells ens poden boicotejar. Però ells tenen Rioja i nosaltres ens hi podem tornar. Amenaçar amb la sortida de l’euro o la UE quan no hi ha cap llei que ho digui és una amenaça que no té cap credibilitat. I quan Espanya diu que els seus socis i amics ens faran fora d’Europa, està anant un farol: Espanya no té ni els amics ni el suport internacional del què es vanagloria. I si no, que recordin que quan Argentina va expropiar Repsol tot violant les lleis internacionals, Europa no va moure ni un dit per defensar Espanya i el govern de Rajoy es va quedar sol.
I els que diuen que haurem d’assumir la proporció del deute espanyol que recordin que aquest deute l’ha signat el govern espanyol i es ell qui l’ha de tornar. El que és segur és que si som part d'Espanya, aleshores sí que som corresponsables del deute del govern espanyol. Si no ho som, aleshores ja ho veurem. Si ens volen passar la factura pel 16% del total corresponent a la població de Catalunya a nosaltres, que truquin a l’ambaixada catalana i, si el divorci és amistós, en parlarem. Parlarem del deute, i de la proporció de diners que el Banco de Espanya té dipositats al BCE i de l’or que Espanya té al Fons Monetari Internacional, i d’AENA i altres empreses públiques espanyoles, i de l’hipòdromo de la Zarzuela i de tot el que faci falta. I si no és amistós i parlen de boicots, amenaces i d’expulsions d’Europa, aleshores es menjaran el deute amb patates perquè l’únic responsable del deute és el govern d’Espanya.
Resumint, després de la manifestació del dia 11, comença una batalla mediàtica i política que intentarà ficar-nos la por al cos. Es diran mentides i s'exagerarà. I se’ns insultarà i menystindrà. Ara bé, quan més virulenta sigui la campanya, quan menys intel.ligents i més testiculars siguin els arguments, quan més ens insultin i quan més ens denigrin, més quedarà palesa la seva desesperació.
La nostra reacció davant dels insults i les campanyes de la por ha de ser la serenor, la generositat i la fermesa.
Serenor perquè, per més que bramin, la riquesa de les nacions no la determinen els veïns. La nostra riquesa dependrà de la nostra competitivitat, del nostre sistema educatiu, de la nostra intel·ligència, de la nostra capacitat de fer coses ben fetes i de les nostres ganes de llevar-nos ben d’hora ben d’hora.
Generositat, perquè a tothom ha de tenir ben clar que a Catalunya serà ben tractat, pensi el que pensi, parli la llengua que parli i s’hagi posicionat com s’hagi posicionat en el passat. Catalunya serà un país de llibertats on no hi haurà llistes negres o persecucions i on tots els ciutadans (i emfatizo la paraula ciutadans) i totes les llengües seran respectats.
I finalment, fermesa. De la mateixa manera que serem generosos, serem ferms i defensarem amb il·lusió, arguments i vots, el nostre dret a la vida, la llibertat i la recerca de la felicitat.

dimarts, 28 d’agost del 2012

Què malmet la inversió estrangera a Espanya ? (llegit a www.vilaweb.cat))

Sala i Martín repassa les coses que malmeten la inversió estrangera a Espanya


Les paraules amenaçadores d'ahir de la vice-presidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, per acusar el sobiranisme català i basc de perjudicar la recuperació econòmica d'Espanya, han rebut avui una contundent resposta de l'economista Xavier Sala i Martín, que en un apunt al seu bloc fa un repàs d'aquelles coses que passen a Espanya que realment perjudiquen la inversió estrangera. Sala i Martín ironitza sobre el sentit de l'humor de la vice-presidenta i atribueix les dificultats de captar inversions estrangeres al fet que el món 's'ha adonat que Espanya és un país de pandereta'.

Llista de coses que senyala Sala i Martín com a responsables de la mala imatge d'Espanya al món:

- La corona, la primera institució de l'estat. 'Tot el món en fa mofa, amb un rei que va a caçar elefats molt cars amb una misteriosa senyoreta alemanya mentre el seu poble s'enfonsa en la misèria i té el gendre encausat per estafes milionàries'.

- El president del Tribunal Suprem espanyol, obligat a dimitir per 'malgastar diners públics en excursions romàntiques de cap de setmana'.

- El jutge més mediàtic i famós del món, en referència a Baltasar Garzón, expulsat de l'Audiència espanyola 'per haver estat demostrat que va espiar un acusat i va violar el secret entre advocat i client'.

- Els partits polítics 'violen sistemàticament totes les seves promeses electorals'. 'Deixen als ciutadans la sensació que el seu vot no serveix de res'.

- Imatges de l'AVE sense passatgers, aeroports sense avions, ciutats fantasma i infraestructures 'que els alemanys somnien cada dia...'

- Emilio Botín, 'el banquer més famós i internacional del país' i l'elit empresarial han contribuït a crear una mala imatge d'Espanya. 'A Botín se li va descubrir una fortuna de 2.000 milions d'euros amagada en un paradís fiscal i un dels seus subordinats, que va ser indultat un cop ja havia estat declarat culpable en els tribunals'...

- La nefasta aportació de les entitats supervisores, encapçalades pel Banc d'Espanya, 'una entitat que ha agreujat la crisi amb una absurda política de fusions bancàries que ha acabat contaminant els bancs i les caixes sanes...'

- El Partit Popular, que 'va pensar amb arrogància que tan sols pel fet de guanyar calmaria els mercats internacionals, tot i que el PP governa el País Valencià amb tots els escàndols de corrupció i de dilapidació estratosfèrica dels diners públics...'. 'Amb un ministre d'Hisenda que sempre troba la manera per espolsar-se les seves accions i enganys i donar la culpa als altres, des dels estrangers a les autonomies...'.

'Aquest govern s'ha convertit en l'única empresa d'Espanya que crea ocupació, encara que sigui tan sols per col·locar militants del PP, familiars i amics, entre els quals... el marit de la senyora vice-presidenta!' I Sala i Martín acaba: 'El descrèdit d'Espanya no és culpa del sobiranisme. És culpa de vostès. I el sobiranisme... també'.

dimarts, 14 d’agost del 2012

Cinquè aniversari de la crisi

Fa cinc anys les portades dels diferents mitjans de comunicació es feien ressò d'una operació sense precedents: el Banc Central Europeu (BCE) i la Reserva Federal dels Estats Units injectaven 94.800 milions d'euros als mercats per aturar a Europa l'efecte de la crisi de les hipoteques nord-americanes; era l'inici de l'anomenada, després, crisi de les subprime. Aquesta acció ccordinada no va poder evitar el col·lapse de Nothern Rock ni del Lehman Brothers, tampoc la recessió global, ni la crisi del deute en què està immersa Europa.

Una bona (i divertida) manera per entendre com la crisi va afectar a l'Estat espanyol és aquesta: 


divendres, 3 d’agost del 2012

Quant ens costa Espanya ?

Si esteu al cas de les darreres notícies, un dels conceptes de més actualitat és el de "Espoli Fiscal"que podríem definir com la diferència del que paguem els ciutadans i ciutadanes de Catalunya en impostos a l'Estat espanyol i els diners que el govern de l'Estat acaba gastant (tant directament com indirecta) a Catalunya.

A partir d'avui, si voleu saber quant ens costa als catalans i catalanes Espanya, només cal que cliqueu aquest enllaç: http://espolimetre.cat/#

dijous, 2 d’agost del 2012

Un ple extraordinari


Amb aquest escrit volem informar-vos del desenvolupament del ple extraordinari que es va celebrar el passat dimarts dia 31 de juliol. Un ple que té aquest qualificatiu d’extraordinari no només per la data de la seva celebració sinó, també, pels diversos dictàmens que s’hi van presentar i aprovar.

Un d’aquests dictàmens va ser el que fa referència a la gestió del servei de neteja dels espais municipals. A partir del dia 1 d’agost, aquest servei passarà a estar gestionat directament per l’Ajuntament. Aquest fet significarà per l’Ajuntament i, en definitiva, per Súria, un important estalvi econòmic que no implicarà una disminució de la qualitat d’aquest servei. A més, aquest canvi permet mantenir els mateixos llocs de treball que fins ara hi havia, fet que també val la pena destacar tenint en compte la conjuntura econòmica en què ens trobem.

El segon dictamen que volem destacar és el que fa referència a l’aprovació de les taxes de l’Escola Municipal de Música. Un text que va molt més enllà de l’aprovació d’unes taxes perquè significa aprovar la implantació d’un nou model a l’Escola Municipal de Música que la farà més sostenible econòmicament, pedagògicament i socialment. El camí, fins a l’aprovació d’aquest dictamen, no ha estat gens fàcil per les resistències als canvis (es veuen més com amenaces que com a oportunitats) i per visions (legítimes) però estrictament economicistes que no han ajudat a la tasca de l’Ana Pérez (regidora d’Educació i Cultura). Malgrat tot, ens hem ensortit i, a partir del proper setembre, l’Escola Municipal de Música iniciarà el seu camí cap a la implantació plena d’aquest nou model, gràcies a la constància, perseverança i implicació de tot l’equip de govern però, especialment, de la nostra/vostra regidora.

dimarts, 31 de juliol del 2012

Cap a un nou model d'Escola de Música


L’Escola Municipal de Música de Súria té una trajectòria de més de 30 anys de servei al nostre municipi, que tots reconeixem i valorem perquè ha aconseguit assolir un nivell educatiu de qualitat molt notable. Com tots sabeu, ara ens trobem en una situació complicada ja que, als problemes de finançament de les administracions locals, hem de sumar la retallada en l’aportació econòmica que el Departament d’Educació de la Generalitat fa a aquestes escoles.

En els darrers tres cursos, aquesta aportació ha patit una davallada, passant dels 600 € per alumne subvencionat (curs 2009-2010), als 460 € (curs 2010-2011) i als 230 € (curs 2011-2012). No disposem de cap xifra ni compromís per part de la Generalitat sobre l’aportació que farà per al curs 2012-2013, però tots els indicadors apunten que no superarà en cap cas els 230 € i que probablement serà menor.

Aquest fet ens ha portat, juntament amb l’equip directiu del centre, a replantejar-nos quin és el futur de la nostra escola, i volem fer-ho en positiu, afrontant aquesta situació com un repte per fer-la créixer cap a un model de centre atractiu, eficaç i sostenible en les seves vessants musical, pedagògica i l’econòmica. L’objectiu és garantir la continuïtat d’un model d’escola oberta a tothom i a totes les músiques, on la pràctica musical en grup sigui l’eix vertebrador i  les classes grupals i col·lectives en siguin la base.

Una escola que adeqüi la seva programació d’ensenyament als interessos, la dedicació i el ritme d’aprenentatge de l’alumnat, on tothom hi pugui trobar el seu espai per gaudir de la música i progressar en els seus coneixements musicals. Un model amb més retorn social, que ens permeti incrementar el número d’alumnes, i, en conseqüència, fer més extensius els beneficis que l’ensenyament musical aporta al creixement de les persones.

Continuant amb la línea actual, volem potenciar el  paper de la nostra Escola com a motor de les activitats musicals del nostre poble i  fer partícips els alumnes i els professors de la vida cultural de Súria. Dir-vos també que ja hem iniciat converses a nivell polític i tècnic per estudiar possibles vies de col·laboració amb altres escoles de poblacions properes per sumar esforços, si es considera viable, per disposar d’una estructura musical més sòlida i sostenible.

Tenim un gran repte per a dur a terme. Cal que els diferents agents implicats (professorat, famílies i Ajuntament) treballem plegats per aconseguir que aquest moment tan difícil no suposi un trencament de l’ensenyament musical a Súria, tan arrelat i de tan nivell com el que s’ha pogut assolir amb l’esforç de tothom.

Hem de recolzar l’Escola de Música per diverses raons: perquè és educació, perquè en pugui gaudir el major nombre de suriencs i surienques, per potenciar la cultura i els ensenyaments musicals, per despertar i afavorir la sensibilitat musical i artística, per ampliar la formació del nostre jovent, per reforçar la qualitat musical de les nostres festes i tradicions, i per gaudir-ne com a espectadors.

Ana Pérez Hidalgo
Regidora d'Educació i Cultura
alternativa independent per a Súria

dijous, 26 de juliol del 2012

Convertir les amenaces en reptes


En l'última publicació, des de l’alternativa independent per a Súria parlàvem de compromís i il·lusió com, a eixos claus en la nostra actuació al llarg d’aquesta legislatura.

Aquests eixos, juntament amb d’altres que anirem assenyalant, són necessaris per tal de convertir les amenaces en reptes i poder, d’aquesta manera, garantir una actuació efectiva i eficient en la nostra tasca de govern municipal. No descobrim res a ningú si parlem de dificultats pressupostàries, o si esmentem la complicada conjuntura global. Aquestes són les principals amenaces a les quals hem de fer front. La manera d’afrontar-les no ha de ser des d’una visió negativa, sinó que les hem de veure com una oportunitat per adequar-nos a la realitat del moment i com una oportunitat per tal de millorar el cost-efectivitat de les nostres actuacions municipals.

Per aconseguir aquest objectiu és necessari que tothom, regidors i tècnics municipals i societat civil s’impliqui en aquesta tasca. Per tant, un altre eix important és la col·laboració i el treball en grup, com ja ens han demostrat molts suriencs i surienques que, individualment o com a representants d’algun col·lectiu, col·laboren en les regidories encapçalades pels membres de l’aiS. Volem aprofitar aquest escrit per agrair-los la seva implicació i animar-los a mantenir-la al llarg del que resta de legislatura.

Aquesta actitud positiva, aquesta voluntat de sumar, és la que ens permetrà superar els reptes plantejats i assolir una Súria millor.

Paraula, compromís i il·lusió


Ja fa un any que l’Ajuntament de Súria té un nou equip de govern del qual en forma part l’alternativa independent per a Súria. Aprofitant l’aparició del primer número de La Torre corresponent a aquesta legislatura, és un bon moment per fer-ne un balanç. Aquest inclou tres conceptes clau: Paraula, Compromís i Il·lusió.

Paraula perquè, tal i com van dir al llarg de la campanya electoral, l’aiS volia formar part del govern municipal. I així ha estat. Ara ens trobem formant part d’un govern tripartit que té la virtut de no ser una suma d’individualitats, sinó de treballar com a grup i amb un veritable esperit d’equip. I això ens agrada, perquè està molt en el nostre tarannà i amb l’esperit amb què es va crear l’aiS.

Compromís amb el nostre programa i amb els nostres electors però, també, compromís amb Súria. És a dir, treballar per al bé comú.

Il·lusió per aquesta nova i important etapa per als membres de l’aiS. Il·lusió per treballar en comú, per fer coincidir interessos i per buscar sempre sinergies amb una sola finalitat: la millora per a Súria. Una millora que també necessita de la col·laboració dels suriencs i les surienques.