Dijous, 26 de febrer. Com cada darrer dijous de mes vam celebrar el Ple ordinari corresponent. Una persona, que assisteix com a públic, fa una pregunta a l’equip de govern. Aquest li respon. La persona torna a preguntar i és a punt d’iniciar-se un diàleg entre públic, equip de govern i oposició... L’alcalde “talla” aquest diàleg argumentant qüestions formals respecte la celebració de plens i, afegeix, que no cal iniciar “tertúlies de cafè”.
Permeteu-nos fer un parell de reflexions. La primera és que tenim un equip de govern atrapat en el formalisme dels plens; però ja els convé això, perquè aquest formalisme els permet de retirar la paraula a qui vulguin i quan vulguin, els permet de no escoltar allò que no agrada i els permet actuar amb una prepotència que no té cap mena de justificació. Sense ser tan formals, l’equip de govern tenia l’oportunitat per disculpar-se públicament d’haver dubtat de la paraula del regidor de CiU quan, al ple de gener, va demanar respecte l’obra de la llar d’infants. El portaveu de l’aiS, en la seva intervenció, va lamentar que haguessin deixat passar aquesta oportunitat; aquesta errada els hauria de servir per donar-se compte que pel fet de tenir la majoria absoluta això no vol dir que estiguin en possessió de la veritat i que els convindria una cura d’humilitat i escoltar allò que se’ls diu, encara que els agradi.
Segona reflexió. Sembla ser que el nostre batlle entén (o vol entendre) les “tertúlies de cafè” com un fet negatiu, on li deu semblar impossible que es pugui parlar de temes importants..., potser, fins i tot ho veu com un perill.
L’alternativa independent per a Súria no ho entén així, al contrari. Què és una tertúlia de cafè sinó un diàleg distès, on els que parlen s’escolten, opinen, es respecten... Aquesta és la nostra visió i és així des de fa temps; si ho voleu comprovar féu una ullada al nostre blog, hi tenim un espai que us convida a fer un cafè amb nosaltres.
Permeteu-nos fer un parell de reflexions. La primera és que tenim un equip de govern atrapat en el formalisme dels plens; però ja els convé això, perquè aquest formalisme els permet de retirar la paraula a qui vulguin i quan vulguin, els permet de no escoltar allò que no agrada i els permet actuar amb una prepotència que no té cap mena de justificació. Sense ser tan formals, l’equip de govern tenia l’oportunitat per disculpar-se públicament d’haver dubtat de la paraula del regidor de CiU quan, al ple de gener, va demanar respecte l’obra de la llar d’infants. El portaveu de l’aiS, en la seva intervenció, va lamentar que haguessin deixat passar aquesta oportunitat; aquesta errada els hauria de servir per donar-se compte que pel fet de tenir la majoria absoluta això no vol dir que estiguin en possessió de la veritat i que els convindria una cura d’humilitat i escoltar allò que se’ls diu, encara que els agradi.
Segona reflexió. Sembla ser que el nostre batlle entén (o vol entendre) les “tertúlies de cafè” com un fet negatiu, on li deu semblar impossible que es pugui parlar de temes importants..., potser, fins i tot ho veu com un perill.
L’alternativa independent per a Súria no ho entén així, al contrari. Què és una tertúlia de cafè sinó un diàleg distès, on els que parlen s’escolten, opinen, es respecten... Aquesta és la nostra visió i és així des de fa temps; si ho voleu comprovar féu una ullada al nostre blog, hi tenim un espai que us convida a fer un cafè amb nosaltres.
1 comentari:
Ja fa uns mesos que estic al capdavant del grup de Convergència de Súria, m’agradaria donar la meva opinió personal dels dos problemes que té l’actual grup de govern a sobre la taula:
- El nou CAP, amb la Plaça de la Serradora.
- L’ampliació del Petit Estel.
Fa un any, des de Convergència varem entrar un escrit en el Crònica, per cert en Miquel va pensar que anava pel AiS i evidentment ho deiem pels grups de govern, en el qual exposàvem el següent:
En molts ajuntaments, de pobles petits i mitjans com el nostre, la gent s’apunta a una llista electoral per diferents motius, una majoria pensant que poden fer-ho millor que l’actual càrrec o responsable. Molt pocs mediten i pensen on poden arribar amb aquesta decisió. Tothom hauria de ser conscient de les seves possibilitats, envers situacions i decisions que s’han de prendre per anar fent camí. Per això normalment els regidors d’aquests ajuntaments son persones amb ganes de treballar, amb bones intencions, però poc capacitats per prendre decisions importants pel seu municipi. Gent no preparada per portar i discutir projectes, persones no acostumades a treballar en equip, regidors que no tenen una visió global del problema... Si a més aquests regidors es refien dels serveis tècnics municipals i aquests no tenen clar cap o ha d’anar: el creixement, el desenvolupament, l’inversió del poble; això ja no hi ha qui ho solucioni.
Totalment vigent, no creieu?
En el Ple de febre (la setmana passada) a una pregunta formulada pel GIS l’equip de govern va afirmar que la informació que tenen del concurs d’acreedors, la reben de la constructora i dels articles que surten als diaris, i que ara ja mirarien d’assessorar-se legalment.
Crec que aquestes consultes legals s’haurien d’haver iniciat, quan la vox populi ja parlava d’un possible concurs d’acreedors. D’un temps ençà tinc la temença que Súria pot quedar-se sense el Nou CAP, sense diners i sense solar. I les no actuacions i dubtes de l’ajuntament en aquest tema no fan presagiar res de bo.
Tema preocupant el de l’ampliació del Petit Estel. Els serveis tècnics municipals al treure a concurs una obra han d’elaborar un plec de condicions que serà entregat als estudis d’arquitectura / d’enginyeria que optin a fer el projecte. Tant els primers com els segons han de tenir clar el plec de condicions d’aquesta obra que es vol projectar. Doncs bé un cop iniciades les obres i a requeriment de CiU, s’adonen que hi ha un error de 4 metres. Fins aquí podríem dir que hi ha hagut com s’ha dit en altres escrits una “cagada”.
Per la meva professió, faig projectes i estudis a empreses privades de tot àmbit, alimentació, farmacèutica, automòbil... els puc assegurar, que havent-hi un plec de condicions, si a l’execució de l’obra hi ha un error que incompleixi d’una manera greu aquest plec, l’executor de l’obra ha de resoldre aquest error perdent-hi el temps i diners que facin falta. Doncs bé l’equip de govern per resoldre aquest error el que pretén, es que la Diputació De Barcelona, de qui depèn la carretera de Castelladral, modifiqui la seva normativa per tal que en aquell indret en concret, la distància de SEGURETAT de l’edificació al centre de la calçada deixi de ser de 10m. i passi a ser de 6m. Per cert, s’ha detectat si hi ha un error en el Plec de Condicions entregat per l’ajuntament?
La meva opinió és que per intentar salvar un projecte, mal dissenyat en l’origen, podem crear un mal molt més gran. Estem davant un error que incompleix una norma de SEGURETAT, no estem discutint sobre el color de la façana. Darrera aquesta norma de la Diputació hi ha tota una experiència adquirida d’anys, estudis de traçats, informes pericials d’accidents, assessoraments d’experts...
Prego als responsables municipals que abans de decidir res, vagin un dia a la cruïlla en qüestió i quan baixi per la carretera un camió carregat de mineral cap a la mina, observin les dimensions d’aquest respecte al muret, i l’ edificació il•legal. I es preguntin: ¿aquesta modificació de la norma, pot provocar que en cas d’accident sigui més probable que mori un nen de l’escola bressol? Crec que la resposta és evidentment SI.
Per tant segons el meu parer, l’escola bressol hauria de complir la normativa vigent, reculant fins on compleixi normativa, a més de buscar si l’error és al Plec de Condicions o de Projecte, i a partir d’aquí demanar responsabilitats, obrir expedients...
Valentí Sastre
Publica un comentari a l'entrada