El país necessita respostes en un moment en què les relacions amb Espanya estan en un punt de no retorn, estem patint de valent la crisi econòmica, que afecta especialment les generacions més joves, estem afrontant nous desafiaments a la nostra llengua que crèiem superats. En aquests moments, un any després de la manifestació del 10 de juliol i un cop tancat el cicle de les consultes, havent demostrat que el gruix de la gent vol decidir el propi futur, havent provat fins i tot la militància democràtica dels ciutadans, la pregunta que més escoltem és “I ara, què?”.
Des de la societat organitzada que creu en un país millor i més lliure volem destacar tres punts indispensables per fer avançar el nostre país.
Tres punts que avui, Diada Nacional de Catalunya, volem tornar a posar sobre la taula:
1. El model d’immersió i la nostra llengua no poden patir més atacs ni perillar per accions particulars. La nostra llengua ha de ser llengua vehicular a l’escola i a tots els espais socials. Cal, amb les mesures legals necessàries, seguir defensant la llengua de qualsevol atac arreu dels Països Catalans. Cal defensar el model d’immersió lingüística com a model viable de cohesió i construcció social i cal impulsar un gran acord social, polític i econòmic per fer del català la llengua comuna de tots els qui vivim en aquest país, assegurant així, un país d’igualtat d’oportunitats per a tots i totes, joves i grans.
2. En els propers quatre anys Catalunya ha de poder fer un pas important en dos aspectes: ha de recaptar els seus impostos i ha de determinar la seva política econòmica. En els propers mesos caldrà exigir la unitat de la classe política per assolir un acord, al més ampli possible, per a un model de concert econòmic. No acceptarem cap rebaixa ni rendició i, si l’Estat espanyol s’hi oposa, ens comprometem a estudiar fórmules d’objecció fiscal com a pas ferm cap a la independència econòmica.
3. Ens cal tota la força de la societat civil per deixar ben clar que Catalunya té dret a decidir. Cal que l’acció pública i la de la societat civil conflueixin en un camí irrenunciable i efectiu del dret a l’autodeterminació. Aquest camí només pot arribar al seu destí quan es convoqui un referèndum de manera oficial i vinculant a tot el país.
Per tot això som avui aquí. Per commemorar i reivindicar la nostra Festa Nacional i per deixar ben clar que la lluita continua.
Visca Catalunya!
2 comentaris:
Bon dia gent de l'AIS
Tinc una pregunta per vosaltres, aixi com també per ERC (però amb ells no m'hi puc comunicar virtualment).
M'agradaria saber, a títol personal, com funciona el nou consistori, i si ja feu valer el vostre pes decisiu, o si les relacions, com sembla, no son gaire afables.
També m'agradaria saber com valoreu les retallades que està patint el nostre país actualment, i si no créieu, com a partit més progressista de l'Ajuntament, que el preu de l'ambulància local hauria pogut ser assumit per l'Ajuntament, en retriment d'altres despeses menys importants.
Ànims!
Hola Anònim,
Et respondre'm el comentari, però si n'has de fer d'altres et demanaríem que t'identifiquessis amb un nom perquè, pensem, que no ens hem d'amagar de res si el que volem saber ho demanem amb respecte i d'una manera correcta (com ja fas).
Dir-te que el nou consistori funciona molt bé i les decisions que acordem les prenem amb el consens de tots els que en formem part. Això que dius que les relacions no semblen gaire afables, no sabem, a què et refereixes però no hi ha cap problema de "convivència" entre nosaltres; al contrari, en tenim moltes ganes i voldríem fer moltes més coses de les que la realitat ens permet.
Pel que fa a les retallades, com a grup municipal, i com a ciutadans, entenem que la realitat econòmica és la que és i que cal retallar despeses per tal d'ajustar al màxim ingressos i despeses. Per tant, lògicament no ens agraden però cal retallar i controlar moltíssim els pressupostos per tal de fer una gestió eficient tan a nivell municipal com a nivell de país i d'estat.
Per acabar, sabem i som conscients que el fet de disposar d'ambulància "municipal" fora un magnífic servei, però hem de tenir en compte que cal que els ajuntaments no assumeixin serveis que no li són propis (possiblement el nivell d'endeutament municipal és degut a això). En èpoques de bonança econòmica el fet d'assumir aquest serveis potser era molt fàcil, però actualment assumir-ne de nous és abocar-nos cap al fracàs en la gestió econòmica municipal.
Publica un comentari a l'entrada